El 1965, l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom va comprar una casa a Sant Lluís, després d’haver visitat dos anys abans un nebot seu que vivia as Castell i d’haver-se enamorat de l’Illa. Des de llavores, Menorca es va convertir en el seu refugi estiuenc, on aprofitava els mesos d’estiu per escriure i també per gaudir del seu paisatge, el patrimoni arqueològic i el Camí de Cavalls. Des de 2024 residia a l’Illa, on ha mort aquest dimecres als 92 anys, acompanyat de la seva esposa, la fotògrafa Simone Sassen.
La trajectòria literària de Cees Nooteboom ha abastat diferents gèneres, com els llibres de viatges, la novel·la, la poesia i l’assaig, principalment, amb la publicació de títols que han passat a formar part de la literatura contemporània no només neerlandesa, sinó també universal, alguns d’ells han pres vida a l’estudi de feina de la seva casa de Sant Lluís. Un bagatge literari que li ha reportat diversos guardons literaris de prestigi, com el Premi Ana Frank, el Premi Europeu Aristeon de Literatura, el Premi de les Lletres Neerlandeses i el Premi Formentor de les Lletres, entre altres.
Entre les seves obres, destaquen les novel·les «Philip y los otros» i «Rituales»; llibres de viatges com «El desvío a Santiago», «Hotel Nómada», «Noticias de Berlín» i «Venecia, el león, la ciuda y el agua»; assaigs com «Cómo ser europeos», «El Bosco, un oscuro presentimiento», «El enigma de la luz», o «Zurbarán, el pintor del misticismo»; i poesia, com «Autorretrato de otro. Sueños de la isla y la ciudad de antaño», escrit a Sant Lluís, i «Ojo de monje», poemari amb una part molt menorquina.
Protagonisme
Menorca, a més de l’illa on Nooteboom va trobar la tranquil·litat necessària per escriure els seus llibres, també forma part com a protagonista actiu de la seva literatura, donat que l’escriptor neerlandès reflecteix les seves vivències menorquines, com és el cas dels llibres «Lluvia roja», «533 días» i «Cartas a Poseidón», i també en altres títols encara que no d’una manera tan directe i evident, com és el cas de «Los zorros vienen de noche», en què el capítol «El punto extremo» es refereix a Punta Nati, un dels paratges illencs preferits per l’escriptor.
La publicació de «Lluvia roja» el 2007 representa el punt d’inflexió en el major protagonisme de l’Illa en l’obra de Nooteboom. Anteriorment, les seves estades a l’Illa es limitaven a dos mesos, a causa dels seus compromisos professionals arreu d’Europa i Sud-amèrica, principalment, per anar incrementant-se progressivament fins als quatre mesos, entre juny i setembre. A «Lluvia roja», títol inspirat en el fenomen de la pluja de terra que un dia el va sorprendre, l’escriptor retracta la seva vida quotidiana, la seva dedicació al manteniment del jardí de ca seva, les referències als vesins, la contemplació nocturna de les estrelles, etc.
A «Cartas a Poseidón» empra el gènere epistolar per referir-se i descriure la seva casa i jardí a la casolania des Consell, a Sant Lluís, per descriure diferents psaitges de l’Illa, a més d’experiències vitals, mitjançant unes cartes adreçades al deu de la mar i de les tempestes, que va escriure entre juliol de 2008 i juny de 2012 i que mai tindran resposta.
Aquestes vivències quotidianes, a més de les reflexions sobre els esdeveniments polítics, tan nacionals com internacionals de més relleu entre agost de 2014 i gener de 2016, formen el dietari «533 días», en què Nooteboom constata la preocupació per la presència de la processionària en el jardí, la reconstrucció de trams de paret seca que han estat esfondrats pel temporal de l’hivern, les excursions per la costa nord de l‘Illa i la visita a diferents jaciments talaiòtics, entre altres.
Llegat immens
L’Ajuntament de Sant Lluís s’ha afegit a les mostres de condol per la mort de Cees Nooteboom, assegura que Sant Lluís «perd un vesí il·lustre, un home que va saber integrar-se amb humilitat en la nostra comunitat mentre portava el nom del nostre municipi per tot el món. La seva mirada atenta i curiosa, que des del seu jardí menorquí s’estenia més enllà de l’horitzó europeu, ens deixa un llegat literari immens i un exemple de fidelitat a allò que estima».
... un inmigrante que vino, vió y venció, al comprar un nido donde disfrutar de la isla con su pareja, y se convirtió en un menorquín más, integrándose discretamente en nuestro savoir vivre... mis respetos