Vivim un món en què el renou mediàtic ens devora, en què s’escampa la paraula buida i ens martellegen els discursos fútils, intolerants, a vegades plens d’odi, que s’escampen a través de les pantalles i les xarxes socials. Els poders totalitaris, que malden per dominar al món, s’han fet seus aquests mitjans i difonen els missatges més tòxics gràcies a algoritmes que els afavoreixen i amplifiquen. És un món en què costa separar la comunicació de la propaganda i que exigeix una actitud personal compromesa, crítica, i la reivindicació del valor del silenci reflexiu per dotar la paraula de significat i veritat.
Crec que la introducció és pertinent perquè un dels temes que tracta «Profetes de silencis» és, justament, el de «l’actitud individual davant la comunicació», com es diu a la contracoberta. A les èpoques que narra la novel·la no existien mitjans com els actuals; però el problema de fons és el mateix, canvien les formes i, sobretot, la multiplicació exponencial que permeten les xarxes socials, canvia la manera com ens relacionam i actuam individualment, no el mal que posa en evidència el llibre.
«Profetes de silencis» se situa en tres èpoques de la història de Menorca, amb tres grans protagonistes femenines: Lara Cardona, que pertany a una família de represaliats i es troba immersa en els moments més durs posteriors a la Guerra Civil; Kàhina, una enviada del califa almohade a l’illa en el temps de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I; i Agnès Ballester, jove que viu la religió dins la concepció franciscana en el moment de la confrontació que es va produir a Alaior entre la parròquia i la comunitat del convent de Sant Diego. Aquestes tres protagonistes, dones valentes, decidides, se surten dels cànons establerts, del paper que, a cada una d’aquestes èpoques, es considerava que havien de tenir les dones.
Anselm Barber té l’habilitat de construir una trama que estableix una relació entre les tres històries —que no es descobreix fins al final— i demostra la seva ambició literària en la construcció d’una novel·la que no presenta una estructura lineal, sinó que forma un entramat ben construït, que capta l’atenció i l’interès del lector tant per la intriga com per la temàtica.
Organitzada en capítols breus, de lectura àgil i llenguatge planer, la novel·la s’estructura entorn d’una columna vertebral que la sustenta i a partir de la qual s’articulen les diverses accions, un fil narratiu que la travessa del principi a la fi: la història de na Lara i les aventures que li tocarà de viure per dur endavant una missió que li ha estat encomanada per les autoritats franquistes de la postguerra: descobrir i delatar un grup de col·laboradors de Ràdio Pirenaica a Menorca, si vol salvar el pares i els germans presos al castell de Bellver. Les peripècies de la protagonista escenifiquen, per una banda, les misèries i el mal de l’època i, per l’altra, la resistència i la dignitat dels vençuts, a pesar dels perills i les amenaces.
També perills i amenaces acompanyen les vivències de les altres dues protagonistes: Kàhina i Agnès, la primera entre el castell de Santa Àgueda i Ciutadella a la Menorca del s. XIII; la segona, a Alaior, enfrontada a la Inquisició cap a finals del s. XVII. A la novel·la, són centrals la intervenció i les reflexions d’Agnès en el judici a què la sotmet el tribunal eclesiàstic: «La veritat ens voldria muts, en moltes ocasions. L’errada molt comuna és identificar el comentari amb el coneixement».
«Profetes de silencis» no és allò que se sol entendre com a novel·la històrica. És una novel·la que se centra en uns moments determinats de la història, amb uns protagonistes a qui els ha tocat de viure una època i unes circumstàncies adverses, i que, a més, ho han sabut fer amb una dignitat exemplar. Convé dir, per acabar, que la imatge de les cobertes és obra de l’artista Pere Pons.