Enguany hem celebrat la desena edició de Verhisvern, aquell projecte que s’iniciava el 2017 a partir de l’experiència estiuenca d’Illanvers amb la intenció de promoure la poesia en la nostra llengua també durant l’hivern, en uns espais més íntims, o a redossa com vam definir, sempre en diàleg amb la música i amb la presència de poetes de diverses generacions. La presentació del projecte al Departament de Cultura del Consell Insular va tenir bona acollida i hem d’agrair-ne la continuïtat i la consolidació, sobretot pel suport que representa per als poetes menorquins, per la difusió de la seva obra entre un públic més ampli que els dels lectors de poesia, però amant d’escoltar-la en la seva dimensió oral, en la modulació de les veus, en l’emoció de quan és dita pel mateix autor. Un recital que permet, a la vegada, establir coneixement, diàleg, complicitats amb poetes de les altres illes.
Coordinar el recital, juntament amb Llucia Palliser, representa, per a mi, un privilegi; entre més coses perquè ens permet conèixer altres poetes, travar-hi amistats i, sobretot, escoltar-ne les veus i difondre la seva obra en un món tan necessitat de la paraula autèntica, creativa, honesta, emotiva i bella de la poesia enfront del vertigen informatiu —molt sovint esbiaixat— i del renou que avui s’escampa per tot arreu, sobretot a les xarxes socials amb els missatges d’odi, el maniqueisme, els insults, el control dels algoritmes i els protocols. I si el fet de complir deu anys és motiu de celebració, la celebració autèntica no és altra que la continuïtat del recital i veure, així mateix, com sorgeixen poetes joves que continuen renovant els corrents poètics en llengua catalana.
Dissabte dia 7, a la Sala de Cultura Sant Diego d’Alaior, amb l’assistència d’un nombrós públic que va gaudir d’una vetlada intensa, esplèndida, de versos i de música, d’emoció i de bellesa, van recitar els seus poemes els menorquins Anaïs Faner, Joan Rotger i Ponç Pons; l’eivissenca Neus Cardona; i els mallorquins Júlia Febrer i Miquel Cardell. La diversitat de veus, d’estils, de formes i poètiques van posar de manifest, una vegada més, la potència i la riquesa de la nostra poesia, el goig de poder-la escoltar, però també que la voluntat d’estimular-ne el coneixement i la lectura. Alguns dels temes que es van desplegar en els poemes van ser les diverses formes d’amor, la relació amb la mare, la materialitat, el silenci, la solidaritat enfront de l’individualisme, l’afirmació de la dona, la turistificació, la defensa de la llengua i del nostre territori illenc, el drama dels migrants, la despossessió del nostre patrimoni, la denúncia dels temps foscos que vivim i la vindicació de la bondat, la mirada compassiva, però també irònica i humorística, el valor suprem de la paraula, l’autenticitat i les pèrdues. Tot açò, i més, agombolat per la màgia de Suso González al piano, sempre atent, i amb la comprensió dels poemes, a subratllar, acompanyar i posar l’accent tant en l’expressió més lírica com en la més enèrgica.
Enguany és un any d’importants commemoracions de poetes: els cent anys de la mort de Joan Alcover, els cent anys del naixement de Blai Bonet i del menorquí Antoni Moll Camps, o el cinquantenari de la mort de Clementina Arderiu. En la presentació de Vershivern es va aprofitar l’avinentesa per llegir el poema «Desolació» de Joan Alcover i «Cançó del risc» de Clementina Arderiu. Hi haurà ocasions d’homenatjar també els altres dos.
Vershivern, com els altres recitals de poesia, reivindica el valor de la paraula, la potència expressiva de la poesia davant el llenguatge cada cop més empobrit dels nostres dies, el valor de l’entesa i del diàleg, de l’humanisme més fondo, i manifesta sempre el rebuig a la violència, a la deshumanització, a la guerra.