Josep Maria Quintana publica una nova novel·la: «El més polit és el vincle que van crear els minòrcans»

«El gran èxode dels minòrcans» és la nova novel·la de l’escriptor Josep Maria Quintana, en què construeix un relat que es mou entre la crònica històrica i el relat humà del trasllat el 1777 dels menorquins de Nova Smirna a Sant Agustí de la Florida que havien estat reclutats pel doctor escocès Andrew Turnbull. Un episodi històric que ha estat investigat per Philip D. Rasico a «Els menorquins de la Florida: història, llengua i cultura»; Alfons Martí Bauçà a «L’odissea dels Minorcans» i Carita Doggett a «Dr. Andrew Turnbull and the New Smirna Colony of Florida», dels que Quintana s’ha servit per escriure la novel·la que l’editorial Jamma, de Ciutadella, publicarà abans del Dia del Llibre.

Per què una novel·la sobre aquest episodi històric?
—És un tema important de la història de Menorca i que el 2027 fa 250 anys que van fer el traspàs de Nova Smirna a Sant Agustí de la Florida, és a dir, el final d’aquesta etapa amb el pare Camps. A més dels actes que es celebrin l’any que ve, vaig pensar que hi faltava una novel·la que pogués explicar-ho a la gent en forma de novel·la i no exactament com història, perquè ja està molt ben explicat, a través de la novel·la arribaré a molta més gent que no arribaria amb un llibre d’història i se’m va ocórrer escriure-la.

Ha estat complicat crear la ficció?
—Aquesta novel·la tenia un problema per a l’escriptor, que vol un tema molt lliure perquè pugui desplegar la seva imaginació i veig veure que des del primer moment havia d’estar molt lligat als fets històrics, el que pot ser un petit o gran problema per la novel·la. Explica bàsicament els deu anys que van passar, un poc l’inici abans de començar aquí l’èxode que va ser el 1768 fins a l’any 1777, que els que sobreviuen se’n van cap a Sant Agustí; és a dir, la novel·la és molt fidel a la història, del que no puc sortir. Però sí que ho ha estat crear tota una sèrie de personatges que són fruit de la meva imaginació. Vaig parlar amb Philip D. Rasico, autor d’un llibre, que és nord-americà i el que més coneix l’episodi, quan la vaig acabar li vaig enviar i em va dir que d’alguna manera havia posat carn als ossos d’aquelles persones.

Quant de temps hi ha dedicat?
—Durant el 2025 vaig treballar mig any bàsicament, ha estat bastant ràpid, entre la preparació, estudiar-ho i escriure.

Com ha creat els personatges de la novel·la?
He partit d’un personatge central, el pare Camps, i un altre capellà, el pare Casasnovas, que va anar amb ell, però té menys història perquè va acabar expulsat pel governador. I entorn del pare Camps hi ha tota una sèrie de personatges que crec que podrien ser: el narrador, el Vicari General de Menorca, en Llorenç el fuster, els pagesos Miquel Vila i Maria Cardona de Biniac, el ferrer Vicenç Sales, en Bep el sastre, el manobre Bartomeu Llambies i el pastor d’ovelles Martí Benejam amb les seves respectives famílies, hi ha tota una sèrie de famílies que he creat, també el colonitzador Andrew Turnbull, el governador de la Florida James Grant, Theodoros Alexiano i Iorgos Nikolaidis, entre altres.

Què els va empènyer a deixar Menorca?
—Són gent que va sortir de Menorca a mitjan segle XVIII empesos per la necessitat i la fam, i van creure l’experiència d’Andrew Turbnell, que va aprofitar a partir d’un decret que crea el Govern anglès per colonitzar tota una zona de Nord-amèrica i dona concessions als qui agafen les terres. Ell havia de reclutar gent i realment cercava grecs, ve a Menorca quan l’illa és anglesa en temps de Johnston i Maó va ser la base d’on anar a recollir gent. Se’n va a Itàlia, a Grècia, però no té sort per trobar prou gent, i finalment l’agafa de Menorca, fa un contracte amb la gent amb unes condicions que el beneficiaven a ell, hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure, té tant d’èxit que uns 200 se’n van sense contracte.

Què transmet la novel·la?
—A través de la novel·la es veu els sentiments dels personatges, el dol que pateixen, la gran feina del pare Camps per ajudar a tota aquella gent a sobreviure davant les circumstàncies. En definitiva, construir un text imaginari que és el que ha de ser una novel·la, no massa fantasia, però amb imaginació per crear un llenguatge que el lector el pugui assumir perfectament i, a la vegada, en arribar al final que s’adoni de la història que va ser tràgica i que va afectar a més d’un miler de menorquins que són els que s’hi van ajuntar.

Quin personatge destacaria d’entre tots ells? Hi ha algun protagonista?
—És una novel·la molt coral, no hi ha un protagonista. El relator és un al·lot que estava malalt a Menorca i el pare Camps l’ajudava, és un pupil seu, li ensenyava llatí, és un que ha estudiat una mica, ell és sent com a fill seu i vol anar amb ell.

Com definiria la novel·la?
—És una novel·la francament amarga, perquè realment és la història d’una desgràcia enorme, tota una gent que se’n va empesa per la necessitat, i el que es troben allà és una trampa, es troben una realitat molt pitjor de la que tenien a Menorca i l’han d’afrontar. La història que explic és la història d’aquestes famílies que acaben a Sant Agustí. També intent mostrar la mala fe de Turnbull que sap realment on se’ls enduu i se n’aprofita i després tot el joc polític del governador d’allà i els lluites entre ells, sempre fent servir els menorquins.

Hi ha algun moment per a l’optimisme?
—El polit és que ells dins la desgràcia que tots ells van viure s’adonen que han de crear un vincle i comencen a actuar, a crear una comunitat que és el més polit de la novel·la. S’explica el viatge, que és llarg, passen moltes coses durant el viatge són vuit naus que estan tres mesos per arribar, més d’un centenar ja són morts quan arriben a la Florida. A Nova Smirna acaba en un fracàs, se n’han d’anar a Sant Agustí, no hi ha un final triomfador per ningú, que és el que realment va passar.

Està satisfet del resultat?
—No és una novel·la amb grans pretensions, però crec que pot ser polida per donar a conéixer aquesta realitat, amb el problema que has d’escriure una novel·la basada en uns fets que no pots retocar gaire, però sí la història dels personatges que donen el sentiment a la vida de la creació literària.