Dissabte passat, dins el Cicle de Cultura Grecoromana, que organitza l’Ateneu de Maó conjuntament amb la secció balear de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, vam poder gaudir d’una magnífica sessió sobre la poesia de Konstandinos P. Kafavis a càrrec d’Eusebi Ayensa, hel·lenista i membre de l’Acadèmia d’Atenes; Elies Monxolí, músic i cantautor; i Bartomeu Obrador-Cursach, doctor en filologia clàssica i poeta. En una primera part, Ayensa tractà de les característiques de la poesia de Kafavis i en va comentar alguns dels poemes més destacats, que van ser recitats per Bartomeu Obrador. En una segona part, Monxolí va cantar alguns d’aquests poemes, musicats per ell mateix i que sortiran publicats en un disc. La vetlada va constituir una excel·lent introducció a l’obra i al món del poeta d’Alexandria, aquell que havia afirmat «Som un poeta de les generacions futures», una frase que el temps i el creixent interès per la seva obra han demostrat lúcida i profètica.
L’introductor de Kafavis a la nostra literatura va ser Carles Riba. En va traduir seixanta-sis poemes que es van publicar el 1962, ja de manera pòstuma, just quan Kafavis començava a ser conegut a Europa. Aquella traducció, d’una extraordinària qualitat, com no podia ser d’una altra manera, deixava, però, de banda, sigui per pudor o per les circumstàncies polítiques de l’època, el conjunt de poemes de caràcter més eròtic de la producció kavafiana. Més endavant hi hagué altres traduccions parcials, però no va ser fins al 2024 que Eusebi Ayensa en va publicar la poesia completa, en dos magnífics volums, a l’editorial Flâneur.
L’excel·lència de la traducció d’Eusebi Ayensa, àmpliament reconeguda, va ser mereixedora, l’any passat, del Premi de la Crítica Serra d’Or i, just fa un mes, d’un guardó tan important i significatiu com el Premi Nacional de l’Estat Grec, que s’atorga a la traducció d’una obra grega a qualsevol llengua del món. És el reconeixement a una feina meticulosa i magnífica, resultat d’una gran dedicació i esforç per part d’Ayensa, que ha partit sempre de les fonts originals, fins i tot en la revisió dels poemes publicats. Aquest premi de Grècia és molt important per al traductor, però també ho és per a la llengua catalana i per a la nostra cultura.
El primer volum presenta els anomenats poemes canònics (els que l’autor va publicar en vida), a més d’una introducció imprescindible a l’obra de Kafavis, a la influència de la seva poesia en els poetes en llengua catalana, a la vegada que revisa les diferents traduccions al català de l’obra de l’alexandrí. Ayensa explica, així mateix, que ha traduït després d’un intens treball a l’arxiu de Kavafis, fins fa poc «tancat amb pany i clau abans de la seva adquisició per la Fundació Onassis» i al qual no havia pogut tenir accés cap dels traductors anteriors en llengua catalana.
El segon volum consta dels poemes refusats (els que l’autor considerava d’una època massa primerenca), els reservats (és a dir, els que van quedar inèdits), els inacabats i els escrits en prosa. El llibre ens permet accedir, per tant, a un bon gruix de la poesia kavafiana que fins ara no s’havia pogut llegir en català. Tant l’un com l’altre volum van acompanyats d’un ric conjunt de notes, amb explicacions i comentaris d’esdeveniments històrics, personatges, referències mitològiques, etc., que ajuden a una plena comprensió i gaudi de l’obra.
A més del rigor i la precisió en la traducció, convé assenyalar la cura i minuciositat en el tractament de la llengua, ja que Ayensa ha respectat i adaptat al català els diferents registres lingüístics que va utilitzar Kafavis en la seva poesia, una característica que permet al lector respirar el clima de l’original.
Finalment, i com a complement a aquesta traducció, convé recomanar el llibre del mateix Ayensa «El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana», publicat per Edicions 3i4 el 2025, obra que va ser guardonada amb el Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2024.