Sis quadres de gran format, fets amb tècnica mixta i d’estil abstracte expressionista, formen l’exposició «Mare Nostrum», de l’artista multidisciplinar Enric Servera, que dimarts passat es va inaugurar a la Sala II del Centre Cultural Convent Sant Diego, d’Alaior, en un acte que va comptar amb l’assistència del batle José Luis Benejam, la regidora de Cultura Eva Petrus i l’artista ciutadellenc, entre altres.
«Mare Nostrum» convida el visitant a endinsar-e en una interpretació artística de la mar, en què Enric Servera explora la relació entre color, textura i moviment, evocant paisatges i sensacions arrelades a la cultura mediterrani. La mostra estarà oberta al públic fins a l’1 de maig, de dimarts a diumenge i de 17.30 a 20.30 hores.
«Mare Nostrum» és una exposició formada per sis quadres pintats entre 2019 i 2022, tots ells de gran format, el més gran de 2,00 x 2,40 metres i el més petit d’1,20 x 1,60 metres, amb els quals l’artista honora el Mediterrani com a bressol de civilitzacions. En aquest sentit, Servera afirma que «estem rodejats de Mediterrani, quasi bé bevem del Mediterrani, estem amarats de Mediterrani. L’exposició és un recull de sis quadres, de diferents anys, però que els uneix el mateix recorregut d’històries, d’emocions, de sentiments, de capes... Un poc com la mar, que cada dia és diferent, no hi ha cap d’igual, un dia està esvalotada al màxim i després un altre dia està en calma xitxa. A la mar no la interpret com a un paisatge formal, és el mirall de les nostres d’emocions».
Quadres
«Gran marina» és, segons assegura l’artista, un quadre molt dens, té moltes capes i amb molta profunditat, convertint-se en un cúmul de coses que han anat passant en el període que el va pintar.
«Platja 1» i «Platja 2» és en realitat un díptic fet amb pintura i gravat damunt fusta, que marca l’estira-i-arronsa de la mar quan arriba a la platja, en què les línies estan gravades i les seves, marques és com si fossin un llenguatge propi de la mar.
«Gran platja» és el quadre de majors dimensions i reflecteix la frontera de la mar amb l’arena, amb la platja, amb les retxes del moviment constant, és a dir, l’estira-i-arronsa referit al tríptic, una seqüència amb la qual, afirma Servera, un es queda com a abstret mirant la vorera de la mar.
«Abyssus» és un mar vist en profunditat, des de dalt fins cap avall, com els raigs que penetren al seu interior. En aquest quadre hi ha moltes absències de peixos, és un mar que està buit de vida, el que reflecteix en certa manera «la situació en què ens trobam, un impàs molt important a veure què farem, quina continuïtat té on actualment estem ficats, sigui temes de guerres, canvis climàtics, etc.», apunta.
«Maror cíclica» reflecteix el cicle històric i natural de la humanitat, amb cicles de guerres, de pau, de pandèmies, com els diferents cicles es van repetint en diferents èpoques.
«Rastres d’un llarg estiu a la mar» és el darrer quadre de la sèrie i reflecteix com a «petjades, esgarrapades, arraps que s’han anat produint en la mar al llarg d’un estiu, reflecteix com queda a finals d’estiu tot el litoral amb el seu ús turístic», conclou.