Enguany la Fundació del Turisme de Menorca i el Consell Insular han volgut posar l’illa a l’epicentre artístic i cultural internacional i per fer-ho han organitzat 19 dies d’intensa activitat cultural, del 7 al 25 d’abril, sota el títol Opening Menorca 2026. En aquesta exhaustiva mostra del que Menorca té per oferir participaran durant aquests dies galeries d’art, tallers artesans, sales d’exposicions, museus, teatres i d’altres entitats. La inauguració de l’event es va fer el passat dimarts dia 7 d’abril en un Teatre Principal de Maó ple fins a la bandera d’un public delerós de sentir «Guitarra coral», l’espectacle d’aires flamencs que l’alicantí Yerai Cortés i les seves cinc palmeres venien a presentar.
La vetllada va estar brillantment conduïda per na Clara Aymamí i n’Albar Triay i n’Adolfo Vilafranca, President del Consell Insular, va guardonar a dues entitats amb llarga trajectòria a Menorca: Viajes Magón i la galeria d’art Encant. Tot plegat intercal.lat amb diversos videos promocionals que ens van venir a recordar, no fos cas que ho haguéssim oblidat, la bellesa natural que ens envolta en aquest paradís en el que tenim el privilegi de viure i també aquesta abundància artística que en els darrers anys ha vingut a instal.lar-se a l’illa, i que d’una manera o altre el tarannà menorquí sembla que també deu propiciar. En aquest punt voldríem fer menció especial al vídeo amb molt d’encert dedicat a la visibilització i normalització de les persones amb discapacitat doncs difícilment una societat serà mai culta ni estètica si abans de tot no és justa.
Anem a per la música. Yerai Cortés i les seves palmeres van presentar un espectacle sorprenent, diferent i inesperat, al menys per un servidor. Cortés, que ja va passar per Menorca no fa tant en el marc dels Fosquets de Líthica, és un virtuós de la guitarra flamenca com segurament n’hi ha pocs, i de les seves palmeres no es pot dir que es quedin enrere: van picar i repicar, de mans i de peus, van cantar tonades flamenques i ens van transportar a un lloc que no és precisament Menorca, però que en el cor d’alguns, crec que en el de la majoria dels assistents a l’acte, és ben present.
De fet, el concert va ser això: un viatge per un seguit de paisatges flamencs, a falta de millor manera per expressar-ho. La posada en escena també hi va fer, i molt. Les llums, el fum, els efectes especials, la distribució d’elles i ell a l’escenari en un seguit d’escenes plenes de significat simbòlic. De fet, el concert va començar amb la veu en off del que semblava el compte enrere d’una missió espacial, amb l’escenari i mitja platea plens de fum, que ens va fer pensar en la expedició Artemis II que precisament aquests dies és tema d’actualitat, i en aquesta línea es van anar succeint una decena de peces entre buleries, tangos, rumbes i altres pals flamencs, mentres Cortés i les seves acompanyants coreografiaven aquestes al·legories flamenques plenes de virtuosisme, força, poesia i atrevits efectes especials, en un concert en que la intensitat va anar in crescendo fins l’apoteòsic final. Es pot dir que Yerai Cortés «Guitarra coral» va convencer, i de valent.