Analitzar les causes de la desvinculació de les noves generacions de la música popular, valorar els reptes als quals s’enfronta i debatre sobre el paper del món digital en la difusió de la cultura popular, han estat algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula en les I Jornades de Cultura Popular de Menorca, que s’han celebrat aquest cap de setmana a Maó.
El Grup de Recerca Musicològica de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maó, han recuperat les jornades amb la voluntat de mantenir-les cada any, per esdevenir un punt de trobada entre investigadors i agents vinculats amb la cultura popular menorquina. L’objectiu és compartir estudis, anàlisis i visions sobre el present, però sobretot, del futur al qual s’enfronta la cultura popular.
Anàlisi
Les jornades s’han centrat en el món de la música popular i un dels fenòmens que s’han analitzat és la desvinculació que hi ha a Menorca entre aquesta i les noves generacions. De fet, segons apunta l’antropòleg social i cultural, Marcel Pich, «a Menorca, cantar és molt popular, hi ha hagut sempre una tradició generacional molt impressionant».
Tanmateix, sembla com si «la generació Z hagi desconnectat, fa altres coses, s’ha oblidat una mica» d’aquesta tradició musical, fet que crea una ruptura amb «la transmissió de sabers sobre la cultura popular que ha tingut una continuïtat» al llarg dels temps.
De fet, l’investigador mallorquí ho compara amb el que succeeix a l’illa veïna. «Menorca i Mallorca tenen realitats molt diferents», tenint en compte que, allà, per exemple, «hi ha una nova efervescència pel ball de bot, amb actes que es massifiquen, desperta molta passió entre els joves i hi ha grups nous que sorgeixen».
Pich parla de les ‘neofestes’, celebracions que parteixen d’elements locals, vinculats a la tradició i la historicitat local, on les «les noves generacions retornen a un punt més costumista», diferent de la transmissió que s’havia anat produint les darreres dècades. Fins i tot, amb repertoris que inclouen «‘L’amo de Son Carabassa’ i jotes clàssiques més pròpies de grups folk de mitjans del segle XX».
Canal de transmissió
Pich no comparteix que la cultura popular es tracti com si fos una «peça de museu». Ans al contrari. «La cultura popular és un vehicle de transmissió, un canal» i «la gràcia és que és disruptiva, modelable, la fa el poble i cadascú se la fa seva». Perquè, afegeix l’antropòleg, «la cultura popular sempre va mudant», adaptant-se als temps i «no hi ha hagut ni un moment en la història que no hagi transmutat, incorporant i llevant coses».
La multiculturalitat de la societat actual tampoc és un obstacle, «sempre hem importat i exportat tradicions, no hi ha res que sigui propi, sempre hi ha hagut inputs de fora». I menciona Pich una frase del cantautor Roger Mas, «la cultura popular és un riu d’on tots bevem i on tots hi abocam».