- Miquel: Perdona si et molest, però em sembla que el vostre discurs no ha canviat en 20 anys. No creus que la realitat us ha passat per damut el missatge inmovilista?. Perdona si el comentari et pot molestar, de fet estic més aprop de les vostres idees que les del PP. Gracies i salutacions
- Maite Salord: No em molestes en absolut i, a més, en aquells temes importants, és cert que hem mantingut el nostre discurs. Per exemple, en defensa del territori, de la llengua, del petit comerç, del camp, dels petits i mitjans empresaris... i jo ho valor de manera positiva, un acte de coherència. Avui, la Menorca Reserva de Biosfera, la del Camí de cavalls, per exemple, és la que hem defensat sempre. També hem estat capdavanters en reivindicar un finançament just o un transport aeri digne.
- Lluna: Hola Maite, que penses quan us identifiquen amb el partit que diu no al progrés de Menorca. Salut i sort
- La veritat és que quan em diuen que som del partit del "no" contest que, efectivament, som el partit que diu no a la corrupció, a la destrucció del territori, a les retallades en benestar social... Pel que fa al no al progrés, evidentment, no hi puc estar d'acord perquè pens que, justament, el creixement de Menorca ha d'anar lligat al seu paisatge, a tot allò que la fa diferent i única. Si pensam en un turisme de qualitat, per exemple, ha de ser un turisme basat en els valors naturals, en el patrimoni cultural... No crec que el progrés ens arribi per construir en rústic i canviar la fesomia de Menorca.
- Pere M: Bona tarda: Si arriba vostè a la presidència del Consell Insular tenen un pla amb visió global insular de la utilització d'aigües residuals regenerades (usos agrícoles i urbans, recàrrega d'aqüífers, etc.) i la gestió integral dels recursos hídrics, principalment la lluita contra la contaminació de les aigües subterrànies i la seva explotació? I si no és molt abusar un altra pregunta: reprendran el tan necessari PIC (Pla Insular de Costes) ? Moltes gràcies i sort!
- Efectivament, el tema de l'aigua és un dels més preocupants i d'aquells que fa temps que s'hi dóna voltes sense arribar a fer passes fermes per solucionar-lo. La nostra idea és crear un Consorci insular d'aigua que tengui dues funcions principals: d'una banda, unificar criteris , a nivell municipal, de tarifes, bonificacions, etc; i, de l'altra, fer una gestió dels aqüífers a nivell insular. Hauria de ser un òrgan amb capacitat de decisió i, per tant, hauríem de tenir les competències que, actualment, té el Govern Balear. Pel que fa al PIC, evidentment la voluntat és recuperar-lo perquè ens sembla una eina d'ordenació fonalmental. S'ha de dir que el govern anterior, sense tenir competències al respecte, va ser capaç de trobar la complicitat del Ministeri per fer-lo. Avui, és dins un calaix. Moltes gràcies a tu!
- Francesc: A part de curiositat per saber què els respondrà a aquests com Joan Pons i Lucas Pons que insisteixen en diferenciàr el Baweá i el Menorkí del català. (problema important lligat amb la falta d'educació, cultura i sentit comú). Tinc ganes de saber si ningú de la seva ben aconseguida assablea, començant per vosté, tindran la humiltat de baixar-se, renunciar, o destinar a altres finalitats, aquest desproporcionat sou que es cobra al pujar a la cadira. Sí que és cert que algunes feines tenen més responsabilitat que altres però... d'açò al que es cobra al consell.
- Des del nostre punt de vista, els sous dels polítics s'haurien de decidir a partir de la proposta de la FELIP per diversos motius: en primer lloc, perquè no hauria de ser el mateix polític qui es posi el sou; perquè no té sentit, per exemple, que un regidor de Maó i un de Ciutadella no cobrin el mateix; perquè s'ha de posar en funció de criteris objectius de responsabilitat. La feina d'un polític -com totes- ha de tenir una compensació justa i se li ha d'exigir el compliment de les seves responsabilitats. Pel que fa al meu sou de consellera en un futur govern, no tindré cap problema a posar-lo damunt la taula perquè es revisi. De fet, com a regidora a Ciutadella ja ens el vam davallar.
- Xavier: Quin camí creu que s'hauria de seguir pel que fa al turisme? Hom sap que es el principal sector econòmic de l'illa, però es ben present que es tracta d'un sector molt madurat. Quines creu que serien les solucions per desestacionalitzar el turisme? creu que s'hauria de diversificar l'economia, o especialitzarse més i millor en l'aspecte turístic? Moltes gràcies
- Gràcies a tu, Xavier. Des de Més per Menorca defensam una economia diversificada en què s'impulsi la indústria a través de la innovació i la tecnología; l'agricultura sostenible; l'artesania, el petit comerç, la pesca... I el turisme, la pedra angular de l'economia de l'illa, sens dubte. I el turisme també s'ha de diversificar: al costat del de sol i platja, hem de potenciar, com ja he dit, aquell lligat als valors naturals (esports, senderisme..) i a la cultura (Menorca Talaiòtica, teatre, música...) que és el que realment pot desestacionalitzar. Tenc la impressió que es van fent passes en aquest sentir però que encara no hem trobat la manera d'encaixar totes les peces per donar una imatge de Menorca potent. Aquest és el repte.
- Roger: Com a filòloga de llengua catalana, com explicaries que el català i el menorquí són la mateixa llengua? Com pensa posar fi a la extensa creença, per part de molts ciutadans i fins i tot d'alguns polítics, de que són dues llengües diferents?
- Com a filòloga, no m'agrada veure la llengua en el centre del debat polític. Tanmateix, hi és i només la filòloga pot contestar la teva pregunta. Una llengua és una entitat abstracta que es concreta, forçosament, a través de les seves varietats dialectals. El menorquí és, per tant, un dialecte més de la llengua catalana. Borja Moll donava un argument molt clar sobre aquest tema: els parlants d'una mateixa llengua entenen els seus dialectes, cosa que no passa quan es tracta de llengües diferents que no ens han ensenyat.
- Joan: Quina és la seva opinió envers a les nombroses àrees i edificis militars que hi ha a Menorca i que no tenen cap tipus d'ús actualment (com la base militar de San Isidre)? Haurien de passar a ser propietat del Consell Insular? S'haurien de vendre al sector privat? Ho hem de deixar tot tal i com està?
- Els edificis militars que no s'empren s'haurien d'oferir, de forma gratuïta, als municipis i, només si aquests no li volen donar un ús, el Ministeri podria valorar la seva venda. Hem de tenir en compte que el terreny on es troben va ser cedit, la majoria de vegades, pels ajuntaments i que, a més, els ciutadans ja els hem pagat amb els nostres imposts. Per tant, no tindria sentit que els haguéssim de tornar a pagar. El que hem d'evitar és que estiguin tancats i es vagin deteriorant.
- Laura: Hola Maite, m'agradaria conèixer la vostra posició sobre el lloguer d'apartaments turístics. Estic d'acord en una normativa per a regular-los però no entenc les restriccions en la tipologia d'allotjaments. Quina és la vostra proposta al respecte?
- Volem facilitar el lloguer d'habitatges turístics i els regularem atenent a criteris de qualitat i que siguin compatibles amb l'ús residencial.
- JORDI: En questions polémiques, com educatives, lingüístiques, on cal dictamens objectius dels experts en la materia abans de prendre cap decissió política, fareu cas de les institucions científiques de les illes, con la Universitat de les Illes Balears o seguireu l'opinió d'entitats gens representatives i sense cap tipus de aval tècnic ni científic??
- Evidentment, l'autoritat en matèria lingüística a les Illes és la UIB (també en toponímia) i, per tant, el seu criteri és el que s'ha de seguir. Sense cap dubte.
- Itziar: Hola Maite. La meva és una pregunta molt concreta sobre Ciutadella. Sembla clar que la majoría de partits voleu que can Saura sigui cultural. Teniu, però, des de Més per Menorca un projecte de viabilitat econòmica per què pugui ser una realitat? Entenc que la cultura ens fa ciutadans més lliures, però la prioritat d'estabilitat econòmica del poble i les necessitats socials, baix el meu punt de vista, haurien d'estar per damunt. Ara bé, si realment hi ha un projecte viable, enriquidor i atractiu, endavant. Gràcies!
- Gràcies a tu, Itziar. El tema de Can Saura el conec bé de l'etapa de regidora de cultura a Ciutadella i t'he de dir que hi havia un projecte viable (fins i tot havíem aconseguit fons europeus que s'han deixat perdre). És un projecte ben viable si es té en compte que hi ha un bar i una botiga que poden donar ingressos i que es tractarà del museu de referència de Ciutadella. Amb tot, fixem-nos que només es demana viabilitat econòmica als projectes culturals (tenim, per exemple, una piscina descoberta que havia de "desestacionalitzar" i que és molt deficitària!), com si oblidàssim que la cultura és una inversió imprescindible per fer una societat millor. Esperem que açò canviï prest. Gràcies a tu!
- Pere: Segons els càlculs del propi ministeri d'hisenda, les Illes Balears és la comunitat autònoma que any rere any pitjor surt parada en el repartiment del finançament autonòmic. El 2014, a partir del mètode de càrrega-benefici, el dèficit fiscal fou del 5.71% del PIB, i si es calcula amb el mètode del flux monetari (molt més adequat acadèmicament parlant) el dèficit es situa al voltant del 15%. Senyora candidata: En quin percentatge creu vostè que s'hauria de situar el dèficit fiscal balear per considerar que el nostre finançament és l'idoni i que la nostra solidaritat amb la resta d'Espanya és la justa? Com pensa aconseguir pactar amb Madrid el nou model de finançament que vostè voldria?
- El finançament just és aquell que garanteix uns serveis bàsics igualitaris. No pot ser que l'esforç fiscal dels ciutadans d'un territori no es tengui en compte i que, al final, acabin amb manco renda i amb manco serveis que la mitjana. A les Illes, cada ciutadà envia a Madrid 3000€ que no tornen. Puc dir que no pactarem amb cap partit que no tengui com a prioritat reclamar un finançament just per a les Illes.
- Pere: Menorca té molts de camins, a més del Camí de Cavalls, però la majoria no sabem si son públics o privats. El que no ens permet poder-los emprar en tranquil•litat i seguretat juridica. Pensen fer qualque actuació i quina per clarificar la titularitat dels camins de Menorca?
- En primer lloc, els ajuntaments -molts d'ells ja ho han fet o ho fan- haurien de dur a terme investigacions històriques sobre els camins municipals. A partir d'aquí, la feina del Consell hauria de ser la de coordinar la feina dels ajuntaments, d'una banda; i, de l'altra, dur a terme un informe jurídic sobre la titularitat dels camins i, sobretot, actuar en conseqüència per permetre el seu ús per part dels ciutadans.
- Joan Pons: ¿No trobau que, si vos autoatorgau s'adjectiu de menorquinistes, seria més coherent defensar també sa singularitat des menorquí i sa cultura menorquina, sense negar es llaços amb ets altres pobles germans d'Espanya com són Catalunya o València? ¿Estaríeu d'acord amb dignificar es menorquí, es nostro patrimoni lingüístic, i que tinguem sa mateixa igualtat que tenen es catalans i es valencians, que poden emprar es català i es valencià en ets àmbits formals de sa seua comunitat autònoma? gràcies.
- Les varietats dialectals de les llengües són tresors a mantenir i açò es fa, sobretot, emprant-les a nivell oral. Ara bé, totes les llengües normalitzades tenen una varietat més formal i comuna -l'estàndard- que s'empra en els mitjans de comunicació o l'ensenyament. Voler fer desaparèixer aquesta varietat més formal representa voler desintegrar la llengua, pas previ a la seva desaparició. Fa temps, Aina Moll posava un exemple molt gràfic al respecte: tots tenim roba variada que triam en funció de la situació en què ens trobam i tota és necessària. El mateix passa amb la llengua: triam -hauríem de triar!- la varietat (de la més dialectal a la més formal) en funció de la situació comunicativa en què ens trobam. I, vius!, cap varietat és millor que l'altra! Voler reduir les varietats d'una llengua és demencial.
- Joan Pons: Bon dia, Maite. És curiós com a sa vostra formació vos heu batiat a voltros mateixos com a menorquinistes, però en es sentit cultural i lingüístic -qüestió que mos identifica tant an es menorquins com a poble- defensau uns hipotètics Països Catalans i inclús rallau de cultura catalana de Menorca en tost de cultura menorquina, o català de Menorca en tost de menorquí.
- Ja l'he contestada.
- Guest: ¿Defensareu sa identitat menorquina i espanyola de sa identitat catalana que se mos vol imposar des de certs sectors nacionalistes i radicals? Lucas Pons
- Més per Menorca és un projecte menorquinista que vol defensar els interessos de Menorca a tots els nivells, sense perdre de vista, però, els nostres lligams amb altres territoris de parla catalana, amb els quals compartim història i llengua.
- Carles: Per quin motiu s'han abstingut de la votació en la qual es baixaven els interessos bancaris a pagar per el tema Cesgarden? No creu que abstenir-se en una questió que afecta a tots els menorquins que em de pagar, per una decisió en la qual hi tenen molt a veure, es tenir molt poca vergonya i cap sentit de responsabilitat? Estarán algun dia d'acord amb alguna iniciativa del Partit Popular o seguiran dient NO a tot com sempre han fet?
- Ahir es va aprovar aquesta proposta al Ple del CIM i hi vaig votar a favor. Per tant, em planteja una pregunta errònia, a no ser que faci referència al vot que vaig emetre a la comissió informativa prèvia al Ple, una reserva de vot que acostum a fer en moltes ocasions. Si vostè tingués aquesta informació, però, voldria dir que té una información "privilegiada" perquè la comissió no és pública i encara no s'ha aprovat l'acta corresponent.
- Pompilium: No creu que és molt de demagoga defensar es terme "Països Catalans" i ser catalanista a sa seua vida quotidiana, però quan s'atraquen ses eleccions començar a acunyar es terme "menorquinista" ?
- Ja l'he contestada.
- Pep: Seguirà defensant s'unifcació des català, fent desaparèixer es menorquí?
- Ja l'he contestada.
- Guest: ¿Pensau impulsar qualque investigació o referéndum per recuperar sa toponimia històrica i tradicional menorquina? Per exemple Mahó, Ets Alocs, Alcaufar I Binibeca han estat substituits per "Maó", "Els Alocs", "Alcalfar" i "Binibequer". Lucas Pons
- Ja l'he contestada.
- Guest: ¿Quines mides o actuacións realisareu per protegir i fomentar s'ús de sa llengo menorquina? ¿Esteis en contra des bilingüísme menorquí-castellà? Lucas PonsMaite Salord:
- Ja l'he contestada.
- JORDI: En el cas que MES PER MENORCA tingués una o dues conselleries, faria com va fer el PSM ara fa uns anys i posaría 8 càrrecs de confiança - directors insulars, consellers no electes, directors de la reserbva, etc, anomenats a dit i amb un perfil netament polític i no tècnic ni profesional??
- Més per Menorca no augmentarà, amb les competències actuals, l'estructura del Consell i vol donar a aquests càrrecs un perfil més tècnic.
- Marta: Tiene fama de que dando clases, tiende usted a tratar de adoctrinar a sus alumnos, no dejándoles tener ideas propias, y tratar de imponer sus ideales. Piensa hacer usted lo mismo si gobierna? Dejará espacio para consensos, o será como siempre autoritaria? Gracias.
- En 26 anys que fa que som professora, mai he rebut cap queixa sobre adoctrinamientos a l'aula. En qualsevol cas, com que es tracta d'una acusació del meu àmbit professional, s'hauria de fer amb noms i llinatges, em sembla, i no amb un "tiene fama"... Pel que fa al meu suposat "autoritarisme", el que tenc -vull creure!- dins la classe és "autoritat", guanyada a base de coneixements i feina, que em permet tenir una relació ben cordial amb els meus alumnes. En l'àmbit polític, quan he governat, he donat prou mostres de ser una persona de consens i que creu en el diàleg. El fet d'haver aconseguit desencallar el tema de les llotges del Born en seria un bon exemple.
- Xupomo: Què en penses del procés sobiranista a Catalunya? En cas de reeixir, el procés, com creus que afectaria al Govern de Menorca i a les Illes en el seu conjunt?
- Més per Menorca és un moviment que abraça l'àmbit polític d'esquerra, ecologista i sobiranista. Per tant, l'exercici de radicalitat democràtica que planteja la societat catalana en aquests moments, de manera serena, organitzada i argumentada, és admirable. Perquè no hi ha res més democràtic que donar veu al poble. Per tant, d'una banda, m'ho mir amb admiració; de l'altra, amb la incertesa de les conseqüències que podria tenir a les Illes. Com reaccionaria l'Estat? Com reaccionaríem els illencs? Veurem.
- Mariona: No és més fàcil estar al a l'opoosició, en la que es fàcill fer propostesa l vent, o tot canvia quan gobernes i has de pende decisions que poden anar en contra el programa de Més i heu de pactar. Com ho veus. Imposareu el vostre criteri per pactar? Sort i ventura
- El tema dels pactes és complex. Ara bé, mai pactaria en contra del programa de Més: em semblaria una burla a les persones que ens han donat suport. Després de dues hores, em diuen que he d'acabar. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta conversa. Em sap greu perquè sé que hi ha preguntes que no he pogut contestar per falta de temps. D'altra banda, no me'n puc anar sense lamentar profundament l'accident que s'ha produït a la carretera mentre contestava aquestes preguntes. Tot el meu suport a les víctimes.