Feia temps que l'Ajuntament des Migjorn Gran «encalçava» el talentós guitarrista David Russell perquè pogués donar el tret de sortida a les festes. I enguany, el somni s'ha fet realitat.
Aquesta llegenda de la guitarra clàssica va oferir ahir el millor dels seus concerts, aquell on parlà d'anècdotes, records i sobretot, d'agraïments. Russell assegurà que «una olor, una imatge, un renou te poden transportar, en la memòria, a un lloc que has deixat enrere». I per a aquest gran músic «no hi ha dia que, de pensament, no me senti transportat as Migjorn».
Va fer un repàs per la seva estada a l'Illa, indicant que els seus pares «en lloc d'arrels van néixer amb ales». Recordà Nafraix, aquella casa màgica on «els somnis de la família Russell havien trobat un lloc on créixer i anar adquirint forma». A més, desvetllà que sa cova de Nafraix va ser clau. «Donava a sa meva primera guitarra una sonoritat gairebé d'orgue de catedral» i afegí que «qui sap si sense aquella gran ajuda acústica hagués seguit tocant la guitarra».
Va parlar també dels reconeixements que ha rebut per part del poble. Entre ells, el nomenament de Fill Adoptiu i la identificació d'un carrer amb el seu nom. I ho va voler agrair guitarra en mà. Va sonar peces que va aprendre a l'Illa quan era nen, com «El Romance», «Preludio», «Recuerdos de la Alhambra» o «Asturia».
Però no foren les úniques. Regalà al públic un arranjament per a guitarra de la melodia del jaleo que, sens dubte, deixà bocabadats els assistents.
Ha sido el pregón más genuino y entrañable de toda Menorca en muchos años. Como se nota el recíproco amor y cariño de todo un pueblo con el autor. Felicidades, Migjorn Gran, hoy sí que has sido grande.