El santuari de la Mare de Déu de Gràcia estava esplendorós i engalanat de gent quan a les 18.55 hores arribava la qualcada a l'ermita. Les campanes no deixaren de sonar per donar la benvinguda als caixers i cavallers. En un ambient més reposat i serè, els genets poc a poc foren descavalcant.
A la portalada els esperava Joan Miquel Sastre, sacerdot responsable de l'ermita, quan el sol començava a fer la posta, daurant la façana emblancada de l'ermita.
A les 19.30 hores, els caixers i cavallers es situaren en fila, i accediren a l'interior de dos en dos, amb l'únic so del tambor i el fabiol. La imatge de la Mare de Déu de Gràcia presidia l'altar, il·luminada i embellida, en el temple que data del segle XV.
Un any més, l'ermita quedà petita per donar cabuda a tota la gent en la celebració de les primeres vespres en la Solemnitat de la Mare de Déu de Gràcia, que presidí el caixer capellà, Josep Manguán.
Els presents pregaren i entonaren els goigs a la patrona de Maó, en un moment d'espiritualitat dins la festa. Un cop acabades les completes, els caixers i cavallers compartiren la beguda abans de tornar al cor del poble per començar el primer Jaleo de les festes.