Miquel Timoner Vidal (Alaior) de 72 anys, metge cirurgià i resident des de l'any 1971 a Palma de Mallorca, va protagonitzar ahir el pregó de les festes de Sant Llorenç a Alaior en un ambient de familiaritat entre el públic, on es respiraven les ganes de començar, un any més, la festa. Un escenari preparat perquè les autoritats de l'Ajuntament d'Alaior donessin començament al pregó i esperar el primer toc de fabiol d'enguany, moment en què cada any regna un silenci absolut i fa vibrar a tot el poble.
Les cadires blanques s'anaven omplint a mesura que passaven els minuts, fins que arribés l'hora i foren totes ocupades. L'Avinguda Pare Huguet fou el carrer que congregà el pregó, per no perdre la tradició. L'alcaldessa del municipi, Misericordia Sugrañes, va presentar el pregoner així: «Us portem enguany un metge a domicili amb recepta de pregó».
Davant una immensa expectació, el pregoner va donar el tret de sortida amb una anècdota que posava de manifest l'orgull de ser alaiorenc. I és que, la vida de qualsevol persona està caracteritzada per les anècdotes que ha anat col·leccionant al llarg dels anys. Records bons o dolents que, a la fi i a la cap, són els que constitueixen l'ésser i l'essència d'una persona.
Experiència
Així, idò, sota aquest lema, Miquel Timoner va utilitzar l'anècdota que va viure fa dos anys com a introducció per, després, endinsar-se en un any que va esdevenir clau per a ell: el 1953. «Tenia tan sols 10 anys quan vaig viure una situació que m'ha marcat molt», començà a relatar el pregoner. Durant l'any 1953 es va viure a Alaior un fet que va tenir gran repercussió per a la societat. Una època en què predominava la llengua castellana i estrany era que es parlés en pla, és a dir, en menorquí col·loquial. Per primer cop al poble d'Alaior es va publicar un programa de festes amb motiu de Sant Llorenç en llengua catalana. La polèmica va trigar poc en apoderar-se de tots els racons del poble. Diverses persones procedents de l'Illa vesina van arribar a Menorca per dur a terme les investigacions corresponents per resoldre aquest cas. Tot i els problemes suscitats, segueix contant Miquel Timoner, «l'any 1988 el Consistori va voler reeditar el programa de festes i va incloure, a més, una petita biografia».
El secret d'aquesta història rau en què el pregoner ho va viure de manera directa perquè treballava en una impremta del poble, ja que «els pares volien que a l'estiu els fills estiguessin ocupats». I no només l'any 1953 va ser un temps de pluja d'anècdotes, sinó que també, «coincidència o no», hi va haver altres esdeveniments importants com per exemple la constitució de la Cooperativa d'Alaior, fet que recorda.
Una visió al passat va donar lloc a una comparació de com era la societat alaiorenca en aquells temps i els canvis que s'han anat produint fins l'actualitat. 20 minuts plens d'emoció, d'experiències i curiositats, davant gairebé tot el poble, van fer del pregó un acte multitudinari i amb molt bona acollida per part de tots els presents.
Un «Gloriós Sant Llorenç» va ser les últimes paraules que va pronunciar Miquel Timoner i que van ser rebudes amb una gran ovació i cares de felicitat.