Un dilluns acompanyat pel bon temps despertà Ferreries anunciant el seu segon dia gran de festes. A les 8.30 hores, la segona jornada de Sant Bartomeu s'obrí pas amb la tradicional diana a càrrec de la Banda de Música de Ferreries i l'acompanyament de la comparsa de capgrossos.
Les finestres de les cases començaven a entreobrir-se per no perdre's cap instant. Seguidament, quan faltava un quart perquè el rellotge marqués les nou, es realitzà la sortida de la qualcada on cada membre s'anava afegint a la desfilada de caixers que engalanà tot el poble d'elegància pura. L'enrenou de les ferradures dels cavalls manifestava l'imminent Jaleo.
Passats vint minuts de les 11 hores, el Pla de l'Església i tots els visitants esperaven impacients l'arribada dels caixers de la qualcada. Una tarima habilitada a la plaça per aquells més majors i també fillets gaudiren d'unes vistes immillorables.
La primera volta acabà devers les 12.10 hores sense cap incident greu; la segona durà exactament una hora i la tercera va estar enllestida una hora i mitja després. Un cop acabat el jaleo (poc abans de les 15 hores), el lliurament de les canyes verdes, el tresor més apreciat pels caixers, s'entregaren juntament amb un record: la cullereta de plata. Alguns la besaven, altres simplement somreien; una festa amb una forta càrrega emocional.
Després d'això, els carrers de sa Font, Pau Pons, plaça d'Espanya, entre d'altres, foren els protagonistes dels caragols per part dels caixers. Ja era hora de baixar dels cavalls i anar a peu cap a la Missa de Caixers solemne encapçalada pel caixer capellà: Joan Tutzó Sans. Les campanes ja anunciaven un dels actes protocol·laris més sentits.
Després de la Missa, fou el moment per repartir l'aigua-ros entre tots els que compartien l'emoció de la corporació municipal, els caixers, els cavallers, les autoritats i els visitants dins l'Església de Sant Bartomeu.
Per donar per finalitzades les festes, tots els membres de la qualcada acompanyaren a acomiadar entre aplaudiments i mostres d'afecte al caixer batle, Josep Carreres, i el caixer capellà, Joan Tutzó Sans, als seus respectius domicilis.
Tot seguit i de la mateixa manera, la fabiolera i tots els caixers acompanyaren al caixer fadrí, Robert Pulido, a casa seva i on retornà el penó a l'Ajuntament.