Diversió pregonera amb els Gomila

Els germans Gomila van protagonitzar la nit d'aquest diumenge un dels pregons més divertits dels darrers anys. Així quedà constatat en veure les moltes rialles i els aplaudiments que arrencaren dels maonesos, menorquins i visitants que omplien la Plaça de la Constitució, per presenciar aquest acte que havia de donar per inaugurades les festes de la Mare de Déu de Gràcia.

El sentit de l'humor dels barbers de Cas Gomila va quedar ben patent i demostrat, una vegada escoltat el pregó que van oferir ahir vespre des de la balconada de les Cases Consistorials.

La batlessa Conxa Juanola ja ho advertí quan els presentà, dient que tenen «un sentit de l'humor que mai s'acaba, diuen que no hi ha ningú que passi per s'Arravaleta sense que ells ho sapin», una afirmació que va despertar les primeres rialles del públic.

Els primers instants havien de ser per a un vídeo de presentació projectat a les pantalles instal·lades a la Plaça Constitució, però uns problemes tècnics van impedir que es veiés. Això, però, no va ser impediment perquè aquests (segons Juanola) «barbers amb pedigrí», Jesús, Guillem i Pere, sortíssin al balcó amb un crit d'alegria que ja deixava entreveure com seria un pregó «que esperam que es recordi més perquè es celebren els 125 anys de les festes, que no perquè els pregoners d'aquest any haguem fet una empasta!», exclamaren per començar, abans que el major dels germans, Jesús, relatés el procés d'assimilació de la petició per ser els pregoners d'enguany. Primer, «pensant que no seria res de bo, vaig anar de viu, li vaig demanar al meu germà petit, en Pedro, que ell es mengés el marrón...Pedro, te deman disculpes davant el poble», digué, tot obtenint els aplaudiments de la plaça.

Els actuals barbers de Cas Gomila van fer un repàs a la trajectòria del seu negoci familiar, mencionant els fonaments posats pel seu pare, Joan, «un home feiner i de molt bon caràcter que va crèixer en els anys de la pobresa de la postguerra», i van tenir també paraules per la seva mare Carmen, i les seves dues germanes, Asunción i Carmen.

Diverses anècdotes d'infantesa van omplir de rialles el Pla de la Parròquia, i també hi va haver lloc per la nostàlgia, recordant el seu pare i altres personatges «que ja no hi són (...), n'Albis de Mobles Gali, en Rafel 's'estaló', el pare Petrus, en Gabino Sintes de s'Algar, en Rafel Rosselló, en José Sans de Fornells i tants d'altres». Més tard també recordaren en Miquel Villalonga de la colla de geganters, moment que també fou molt sentit i ovacionat.

També van ser molt ben rebudes les paraules que van brindar a Rafa Ayala, qui «es va fixar el repte d'arribar des de casa seva fins la barberia».

Els barbers de s'Arravaleta van explicar com és la vida al centre de Maó des que surt el sol, cada matí, i van bromejar amb les «xafarderies» de carrer que s'escolten. Per perdre la «fama de xafarders que tenim», asseguraren que «intentam que el que es diu a la barberia no surti de la barberia, però ve tanta gent que ens estira de la llengua i noltros no podem defraudar el client», exclamaren en to humorístic.

Igualment, Pere Gomila va explicar com són, per a ells, les festes de Gràcia, amb les «aturadetes» que fan cada any, que va servir per anomenar amics i coneguts i per anar acabant, després de més de mitja hora d'intervenció tot clamant un «bones festes de la Mare de Déu de Gràcia», que va ser respost per part del públic amb un «sou collonuts!».

Primer toc de fabiol

Abans del pregó, la batlessa va demanar la presència de la junta de caixers, que sortí de l'església de Santa Maria, tot creuant la plaça fins a l'Ajuntament. Una vegada allà, el fabioler, Victor Pons, va sol·licitar permís per fer el primer toc de fabiol des de la balconada, i després de la sonada, el caixer fadrí va rebre la bandera de mans de Conxa Juanola.

Per acabar, el pregoner popular va recitar el pregó que després difondria pel poble, i la Banda de Maó va sonar «Tradició i festa», i es va desvetllar la sorpresa final, uns focs artificials que van enlluernar la nit maonesa.