Eren les 18.30 hores, mitja hora abans de l'horari oficial de l'inici de la celebració de les primeres vespres en la solemnitat de la Mare de Déu de Gràcia, i una multitud ja esperava a la qualcada de les festes patronals de Maó en les inmediacions del camí a l'ermita de Gràcia.
Una hora i deu minuts després, a les 19.40 hores, el so del fabiol i el tambor anunciava a l'exterior de l'ermita l'arribada de la comitiva, encapçalada pels caixers capellà i batle, els germans Joan i Jordi Tutzó.
La celebració de la pregària de vespres en honor de la Mare de Déu de Gràcia va ser presidida pel caixer capellà Jordi Tutzó, assistit pel rector de La Concepció i capellà de l'ermita, Joan Miquel Sastre, i un grup de sacerdots -tots ells maonesos, excepte un de València- i dos diàques.
La celebració de les vespres va consistir en el cant de diferents salms, una lectura breu de Gàlates, el Càntic a Maria, una oració i el cant del Goigs a la Mare de Déu de Gràcia, amb la interpretació a càrrec del grup de jubilats dirigit per Lluís Ferrer.
Abans dels goigs, el caixer batle Joan Tutzó va dirigir unes paraules als presents, en les que va animar-los a pregar per tothom. Tutzó també va expressar la seva alegria per la coincidència de ser ell el caixer capellà i el seu germà Jordi el caixer batle, «tots haurian de sentir el que jo sent enguany, igual que aquest que duu una medalla penjada al coll, un fet que no es repetirà mai», en referència al seu germà. El caixer capellà va concloure les seves paraules amb «visca les festes i visca la Mare de Déu de Gràcia».
Finalment, vuit cavallers van procedir al repartiment de l'aigua-ros, amb el fabioler interpretant la corresponent melodia, seguit del cant dels goigs i la posterior veneració a la Mare de Deú de Gràcia per part del clergat, el caixers i els cavallers.
Acabada la celebració de les vespres, els genets van anar al pati de l'ermita, on van degustar un sopar de pa amb sobrassada, un troç de coca d'albercoc, dos rubiols, un pastisset i un got d'aigua.