La versió menorquina del «Cant de la Sibil·la» ressonà anit a l'Església de Santa Maria de Maó amb el missatge apocalíptic d'una cançó medieval que anuncia l'arribada del salvador. La soprano Maria Camps es tornà a ficar en un paper que coneix des de petita i que domina després que la peça fos recuperada per impuls de Josep Manguán a finals de la passada dècada.
La solista destacà per la presència vocal, amb una veu més plena i colpidora que una veu blanca, i en el fiatto, l'extensió del frasseig. Maria Camps brodà el «Cant de la Sibil·la» en sol, una tonalitat brillant per a la seva veu. Per a l'ocasió, la Coral Sant Antoni cantà els interludis entre estrofes, aconseguint una harmonia vibrant. Amb la caracterització de l'època, la soprano conferí el caràcter solemne i sever que demana la peça perquè no sempre s'anuncia la vinguda d'un salvador que ens lliuri del mal. Maria Camps aconseguí un any més fer creïble una peça de fort component teatral i ritual.
El cant està del tot supeditat al personatge, i la solista actuà amb un caràcter místic i hieràtic pel sentit greu i apocalíptic de la peça. Un cant que interpretà amb bona afinació, un bon fiatto per poder cantar legato i amb un frasseig extens en una actuació conscient del missatge que es transmet.
El domini del paper queda palès en una Maria Camps que ha cantat de forma continuada la peça d'ençà la seva recuperació, dotant-la de personalitat. Una tradició que ha arrelat per Nadal a Menorca, perquè en els tres darrers anys, a més de a Santa Maria, el «Cant de la Sibil·la» s'ha interpretat també a Alaior i enguany, aquest dimarts, a l'Església de Sant Martí des Mercadal. La recuperació de la versió menorquina del «Cant de la Sibil·la» té la seva trascendència en fer viu el patrimoni musical dels menorquins.