Amb humor, bons records i moments emotius. Així han començat aquest divendres les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes, de la mà d'Àlvar Triay, qui va aconseguir mantenir l'auditori ben despert, amb un pregó força animat en què combinà la paraula, les rialles, les imatges i també la glosa.
L'actor migjorner pujava a l'escenari un pèl nerviós, per l'«honor» i el «plaer» de ser el protagonista de la vetllada. Vetllada que encarà amb un to informal, assegut en un tamboret de barra de bar i afavorint més la proximitat amb el públic. Un públic ple de familiars, amics i veïns, cosa que li aportà un plus d'emotivitat.
Després d'unes primeres imatges de «Llàgrima de sang» en què els «guionistes il·luminats» el van convertir en ferrerienc (bé, a ell no, al seu personatge Pere Sintes), cosa que no va passar desaparcebuda as Migjorn Gran (amb força bromes a les xarxes socials), i després també d'anomenar desenes de plaers que es poden viure en aquest poble seu (plaer de no sentir renou de cotxes, de no frissar, de veure gent que seu a la fresca i xerra, d'anar a l'hort...), el pregoner va fer pujar a l'escenari el seu germà Xavier, glosador, qui va fer una mostra de l'art d'improvisar. Un moment que va ser emocionant.
I també va ser emocionant, i no poc, el moment en què, mentre Triay repassava la seva infància, amb els seus germans i el seu ranxo d'amics, va recordar la figura de Pere Comella, desaparegut tot just fa uns dies. «Ja fiava xerrar d'ell, perquè en Pere ens ha marcat com a persones». I recordà com «ens regalava moments meravellosos», fins i tot quan «s'emprenyava i despotricava de tot i de tothom». Unes paraules molt sentides que van emocionar els presents.
Dins del repàs de la seva infància no hi van faltar les malcriances que «confés que vaig fer... vaig fer pestellet, he tirat globus plens d'aigua dins entrades de cases, he robat de tot... regalèssies de garrot, cireres, gínjols...», digué, entre les rialles dels presents al Pla de l'Església.
De la seva trajectòria com actor en recordà el moment en què aconseguí entrar, a la tercera, a l'Institut del Teatre. «Vam plorar tots d'alegria», recordà, referint-se a la família. «Allà vau començar a creure amb el meu somni», el de ser actor, ofici que li està aportant la seva màxima felicitat. «La part més gratificant és poder trepitjar escenari (...) i no hi ha res més gratificant que veure-us a voltros, el públic, i no hi ha res més especial que trobar la teva gent entre els espectadors», afegí, emocionat.
Després de projectar un muntatge amb fragments de sèries i pel·lícules en les que ha participat, Àlvar Triay va voler fer «el pregó, pregó». És a dir, animar tothom i desitjar unes bones festes de Sant Cristòfol a tothom.
Acabada la seva intervenció, el batle, Pere Moll, lliurà al pregoner una placa i la típica canya verda amb la cullereta de plata.
Per altra banda, abans del pregó, Moll havia entregat la distinció pels 25 anys com a caixer de la qualcada a Lluc Martí, qui agraí que «mon pare m'involucrés en el món del cavall».