Sant Cristòfol de ses Corregudes arribà amb força. El repic de campanes i el so dels coets anunciaren l'inici d'unes festes molt esperades. La fabiolera, Adriana Moll Sales, juntament amb el seu ase, es dirigiren poc abans de les 18 hores al domicili del caixer fadrí, Carles Moll Borràs per anar, junts, a l'escalinata del Saló Verd per demanar permís als membres del Consistori Municipal per començar el replec de caixers.
Tots els carrers enramats i tothom a punt estava per deixar-se endur pel primer toc de fabiol a les 18 hores. Entre el públic es veia gent de totes parts: estrangers amb xancletes desafiaven l'arena i la bullícia, d'altres, provenien de França, Mallorca o Barcelona, entre d'altres. Asseguraven que no havien vist mai una «festa d'aquestes característiques» però que, a l'hora, «era molt sentimental pels residents». Així, idò, un cop el caixer sobreposat tení entre les seves mans el tresor més preciat de les festes, la bandera, es disposaren a recórrer Es Migjorn Gran per tal que tots els caixers els seguissin.
Una hora més tard i puntuals, es reunien, de nou però ara ja tots junts, a l'escalinata perquè la caixera batlessa d'aquest bienni recollís el bastó. «Estimada Ague, és per jo, com balte del municipi, un orgull que puguis representar la Qualcada de les nostres festes de Sant Cristòfol. Seran unes festes que recordaràs tota la teva vida, vindran altres Sant Cristòfols, vindran altres caixeres batlesses, però aquest, és el teu», deia el batle del poble amb les llàgrimes als ulls del moment tan emocionant. Tot seguit, un imprevist el deixà amb les paraules a la boca.
I és que el moment d'entregar el bastó de comandament i la medalla de Sant Cristòfol, creà un gran silenci entre tots els presents. El bastó no estava en mans de cap membre de l'Ajuntament i van haver d'aturar per anar-lo a cercar. «Coses del directe», comentaven alguns assistents per tal que la caixera batlessa es posàs més tranquil·la. Passats cinc minuts, es va reprendre l'acte i, finalment, li va entregar. El cavall va regalar un bot a tothom i tan residents com visitants aixecaren les mans per acomiadar-la amb un gran aplaudiment.
Completes i jaleo
Només hi quedava el caixer capellà a la Qualcada per completar-la. Una Qualcada on predominà la familiaritat, ja que molts dels caixers matenien llaços familiars directes amb altres. La Rectoria fou el destí, i un cop es va agregar, tots junts es dirigiren cap al Saló Verd a deixar els cavalls i la pujada a l'Església del poble. A les 19.50 hores, vint minuts més tard del que estava previst, la Banda des Migjorn comença a sonà pel Carrer Major amb una gran multitud que els seguia. Quan van arribar, es va donar començament a les solemnes completes en honor al seu patró.
Quan van haver sortit de l'Església, el passacarrers encapçalat per la Banda de Música manifestava el moment d'anar al Saló Verd on s'oferia la tradicional beguda a caixers, cavallers, autoritats i convidats. Encara amb el sol que bullia, la plaça es mantenia immòbil a l'esperada del jaleo. Els rellotges marcaven les 21.25 hores quan la Qualcada estava a punt per començar l'esperat moment per tothom. Els músics a la tarima, l'arena posada i els amants de les festes esperant. La nit, per la seva part, es veia imminent.
Les voltes d'un jaleo ben intens donaren per finalitzat el primer dia gran de Sant Cristòfol de ses Corregudes d'enguany.
Aquest diumenge es viurà un altre dia intens, però no s'acabarà aquí: aquest dilluns també el viuran amb ganes amb el jaleo d'ases.