El pregoner de les festes d'Alaior, el músic, pianista i compositor, Antoni Pons Morlà, va ser l'encarregat d'encetar aquest divendres el Sant Llorenç 2016, i ho va fer amb un pregó carregat de bons records d'infantesa, mesclats amb un poc d'història del poble i, també, d'un breu repàs a la seva trajectòria que servia per destacar la importància de la col·lectivitat en el seu món, el de la música. I tot això, sense escatimar dosis d'humor amb algunes anècdotes d'infantesa.
Com no podia ser d'altra manera, Antoni Pons Morlà va iniciar la seva intervenció interpretant una cançó composada i escrita per a l'ocasió, «Toc de flabiol», i va comptar amb la col·laboració «dels bons amics de Sa Rondalla d'Alaior». Un tema que xerrava dels preparatius que, en els seus anys d'infantesa, es feien per tal que el poble ofereixi la seva millor imatge per Sant Llorenç.
La cançó li donà peu a recordar els bandos del saig; la manca de geleres i l'enginy de posar síndries a la cisterna perquè fossin fresques; o també el goig que li feia «escoltar, el dissabte matí, aquells grups d'homes, alguns amb una veu excel·lent, cantant pels bars i carrers, romances de sarsuela i fins i tot àries d'òpera».
Dedicació musical
L'afició per la música que inicià de petit va ser en un context que «mai m'he explicat que arreu de l'illa fossin poquíssims els infants que estudiaven» música, un fet, per altra banda, que va fer que «de ben petit em fiquessin a la Banda Municipal».
D'aquells anys d'infantesa a la banda en recordà que «per un al·lotet, tocar per les festes era bastant carregat», ja que havien de ser a tots els actes. I «un any que ens van anunciar que hi hauria setze o disset cavalls (al jaleo), els músics més grans van dir 'Setze o disset? No serà acabador!'», recordà, en to d'humor.
Pons Morlà va fer referència també a l'emprenedoria que ha caracteritzat sempre el poble d'Alaior. «N'han sortit savis, herois, bons pintors, poetes, músics i grans empresaris, gent molt emprenedora i feinera. Una comunitat com la nostra no pot viure mai ni de gemecs ni de nostàlgies», expressà, orgullós de ser alaiorenc. I va seguir xerrant de «fer poble» i de «mantenir vives les tradicions» que, com Sant Llorenç, duen «alegria, agermanament, mans i portes obertes i llima diferències socials, ideològiques i generacionals».
De la música en tornà a parlar el pregoner, recordant la Capella de Santa Eulàlia, la coral que es creà a l'escola, la recuperació del Cant de la Sibil·la i del «Deixem lo Dol», la revitalització de Joventuts Musicals o els concerts de festes de Simón Orfila o amb el Cor Illa de Menorca. «És per fer evident el caràcter social i participatiu de la música (...) una part importantíssima de la producció musical necessita de la col·lectivitat, i per jo, aquesta és la grandesa de l'art», manifestà.
Abans d'acabar el pregó amb una segona cançó amb els membres de la Rondalla, Antoni Pons Morlà va referir-se al passat més trist de la Guerra Civil per recordar a tothom que «som usufructuaris» de Menorca i que els menorquins d'avui han de garantir que els de demà en gaudiran.