Pregó amb declaració d'amor

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia s'han encetat oficialment. Ha estat de la mà de la nedadora Ona Carbonell, que aquest dimarts pronuncià el pregó des de la balconada de l'Ajuntament de Maó, recordant la seva estreta vinculació amb la ciutat i Menorca. I és que, per a ella, «sou còmplices dels meus èxits, ja que és des d'aquí d'on trec l'energia per aguantar tot l'any».

Ona Carbonell pujà a la tarima després que el fabioler, Víctor Pons, fes la primera sonada de tambor i fabiol, per pronunciar un pregó sintètic però carregat de sentiment.

Després d'agrair la convidada per ser la pregonera d'enguany, cosa que li donava «l'oportunitat de mostrar el meu amor a Maó i a tota l'Illa», l'esportista catalana va recordar com des que tenia 5 anys «ja borinava a les platges i cales de Menorca», i més concretament as Murtar, on, des que la seva família hi va arribar, «vam ser uns més a romandre a la cala».

«Què és el més important que les cales i platges de Maó m'han donat en aquests 26 anys de vida? Aquí he après a nedar! I la meva passió per l'aigua van portar als meus pares a pensar que podria ser el meu esport!». «I amb els anys, la meva vida», afegí.

És per això que Carbonell assegura que «us agraeixo a tots l'haver trobat aquí la meva veritable passió. Poder fer sincro as blauet des Murtar és infinitament més polit que fer-ho dins una piscina», sentencià.

Recordà també la pregonera moments divertits, com les caçades de xibeques amb què va ser enganada. «Després de tres dies cercant xibeques sense aturar, vaig adonar-me que m'havien ben enredat i que no existien. No us puc ni contar el que vam arribar a riure!», recordà, entre rialles.

Aquelles bromes van ajudar a crear una important «amistat amb els fillets i filletes des Murtar, que m'ha fet entendre l'ànima menorquina». És a dir, la que «mescla l'esperit feiner amb la generositat amb què ens acolliu als que de fora venim a xalar de l'Illa».

Ona Carbonell va tenir un record per a «n'Isma, en Boya petit, el meu millor amic menorquí», de qui agraí la seva sinceritat i haver-li «mostrat la bellesa del cor menorquí».

Tranquil·litat

La pregonera va xerrar de la calma, de la màgia de Menorca que «als cinc minuts d'arribar-hi», per la «pau especial i una tranquil·litat que no sento aumon», i també perquè aquí «puc fer el que normalment mai puc, tenir temps per a mi, per passejar pels carrers, veure botigues de roba i sabates, mobles i encantaments, passar per la perruqueria Nou Nou i que na Joana em cuidi i em deixi ben polida».

Dies perfectes que acaba «amb un soparet al Mercat des Peix amb un bon vi de n'Albert o a un dels restaurants del port».

Un port que coneix bé i que ha travessat nedant per les festes i «sense guanyar la carrera», i que li agrada contemplar quan hi arriba amb el vaixell veient «com el sol surt, desperta la ciutat i Maó s'il·lumina».

Durant el pregó, la nedadora també va fer referència a la gastronomia insular, a «l'oliaigua, les aubergínies, la sobrassada i els pastissets, que formen part de la meva dieta d'esportista d'elit». «Quins millors pastissets que els d'en Biel Coca i na Joana, quan arribada de mundials i jocs olímpics amb tres quilos de menys, me'ls posen davant i no m'hi puc resistir?», assegurà.

Ona Carbonell va fer un pregó en el que va mirar de descriure tot allò que «m'enamora de Maó», i entre aquestes coses també va fer referència al Teatre Principal o al tarannà d'un «poble cantaire de ver, que quan se n'ajunten quatre ja treuen la guitarra! Un poble que li canta una cançó a cada cala».

Va ser aquí, i ja per acabar, que la medallista en campionats del món i jocs olímpics va fer partícips els maonesos dels seus èxits i va declarar obertament el seu amor per Maó, Menorca i els menorquins.

Per la seva banda, l'alcaldessa, Conxa Juanola, va tenir paraules, molt aplaudides, de suport a tots els afectats per l'incendi que va afectar a la zona nord des Mercadal.