La històrica resident de Cala en Porter, Esperança Orfila repassa la història de la urbanització alaiorenca, planificada en els anys 50 pels germans Batlle, en el discurs inaugural de les festes de la políglota comunitat de veïns. Ella, brillant vestida de rosa dalt l'escenari, no fou, però, la protagonista de la nit, sinó la regent de l'emblemàtic bar Aloha, Manoli Zornoza, a la qual va dedicar dolces paraules d'apreci tot recordant en català, castellà i anglès, la seva actitud amable i l'ajuda desinteressada en l'organització, des de l'any 1974, de les festes patronals de la urbanització.
En una nit familiar i entranyable, Esperança Orfila remarcava les múltiples qualitats de la «valencianeta» de Cala en Porter, «traductora al metge, recaptadora per a tómboles, hawaiana a la feina, mare, àvia i esposa». Amb la frase «siéntate aquí atrás y ahora vengo» ja calmava a la pregonera en els temps difícils de la seva vida, en què es recuperava de la pèrdua del seu primer marit. «Arribes amb el cor romput, les ales destrossades, el plumatge sense arreglar i surts del bar nova per poder tornar a començar el dia següent de la teva vida, la teva feina i el que et depara el futur» explicava, emocionada, Esperança, més coneguda com Setta entre els molts angloparlants presents a la plaça.
Manoli, «valenciana-menorquina», és una de les representants més estimades de la multiculturalitat dels ciutadans que conviuen en un territori que fins fa pocs anys no comptava amb electricitat ni voreres en condicions. La jove Mar Ribera Wallace, néta de Gibb i Leslie, imatge del campionat d'Espanya en salts de trampolí, és una de les altres cares que es van recordar ahir a Cala en Porter, així com Milton, el fill pèl roig de la família Roach, que publicava a Facebook els seus desitjos de tornar a la cala on practicava submarinisme.
La pregonera també va aprofitar el discurs, d'un quart d'hora, per agrair a l'alcaldesa Misericordia Sugrañes i al regidor Roger Ferrer, que presentava l'acte, les millores realitzades al petit poble, de 17 km de carrers, abans de llançar a l'aire un capell pagès per donar les gràcies pels anys compartits i desitjar unes bones i cosmopolites festes banyades amb pomada.