La sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic va acollir anit la conferència "Els republicans balears deportats a Mauthausen i els altres camps nazis", a càrrec del periodista eivissenc, Xicu Lluy Torres, inclosa dins dels actes d'homenatge als menorquins represaliats pels nazis. Una xerrada en què l'autor dels llibres "Eivissencs i formenterers als camps nazis" (1995) i "Visca Cárdenas!" (2001), i dels documentals "La memòria esvaïda" i "La il·lusió atlàntica", va explicar, per exemple, com és possible que ciutadans de les Illes acabessin tancats a camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Com s'entén això?
És una conseqüència de la Guerra Civil Espanyola, de formar part del bàndol perdedor, i del fet que, els que en van sortir vius, van patir les conseqüències fora d'Espanya, a un camp d'extermini nazi.
Com hi arribaren als camps nazis?
Fugint de les Illes primer, i de la Península després. Molts balears se'n van anar cap a l'Alger, sobretot eivissencs, menorquins i formenterers. De Mallorca no tants, perquè eren més de tendència feixista i no van poder partir. De Menorca van marxar 550 persones amb els vaixells Devonshire i Carmen Picó, d'Eivissa unes 300 persones més, i de Formentera una trentena. Els menorquins a l'Alger, que era territori francès, van acabar deportats a França, i allà es van trobar amb la Segona Guerra Mundial. Tenien dues opcions, tornar a Espanya i jugar-se-la amb el règim franquista, o quedar-se a una França en guerra. Els que es pensaven que tenien les mans netes de sang i tenien l'esperança que no els passés res si tornaven, venien cap a Espanya, però els que tenien por es van quedar a França. Aleshores, es van trobar amb la invasió alemanya i que havien fugit d'un conflicte per trobar-se'n un altre. L'exercit francès els va destinar a fer trinxeres, en primera línia de foc, perquè els alemanys no passessin. Però van massacrar l'exèrcit francès, les trinxeres no van servir per a res i els republicans espanyols i balears eren allà.
De quants menorquins i balears hi ha constància als camps de concentració?
De Balears en tinc documentats 70, 17 d'Eivissa, 6 de Formentera, 24 de Mallorca i 23 de Menorca, i alerta amb la proporció, que n'hi havia quasi tants d'aquí com de Mallorca amb la diferència de població que ja hi havia entre les dues illes.
Quants menorquins hi van morir?
Dels 23 menorquins en varen morir 16, el 70 per cent, el percentatge més alt de morts de les Illes. De Mallorca hi van perdre la vida 11 persones, dels 6 formenterers en van caure 5, i d'Eivissa, que és una dada a tenir en compte, només 2 dels 17 que van anar a parar als camps. Per què d'eivissencs en van morir menys? Va ser sort? Què va passar? No se sap. Dels 70 balears, 36 en sortiren vius i 34 hi van morir.
Article sencer a l'edició d'avui del diari "Menorca"