Autofitxa
Em dic David Anadón Escoda. Vaig néixer a Barcelona, tenc 42 anys i visc a Menorca, "la meva pàtria, les meves sabates", com deia Manolo García. Provenc d'una família molt creativa, el meu pare escultor, la meva mare dibuixava molt bé, de fet es van conèixer els dos a l'Escola d'Arts de Barcelona quan tenien nou anys... el meu avi també era escultor, tinc oncles fotògrafs... l'estètica la duim un poquet a dins i jo ho he sublimat a través del llenguatge teatral.
Es nota que gaudeix del seu treball al teatre...
Sí, es nota, es nota quan un fa en la vida el que vol fer
En què consisteix ser tramoista?
La feina d'un tramoista és muntar i desmuntar les escenografies, el que implica conjugar tota la informació que ens arriba de les companyies, conjugar les llums, la maquinària, i portar endavant la representació que se'ns planteja. Jo vaig començar sent il·luminador només, però amb vint-i-pico d'anys de dedicar-m'hi he anat aprenent totes les altres coses. El tramoista és el personatge que fa de tècnic al teatre, la missió és aquesta.
Com es viu l'espectacle darrera de l'escenari? I què passa quan s'han de resoldre incidents?
Realment l'emoció de l'estrena sempre hi és, sigui quin sigui l'espectacle. La nostra jornada ha començat moltes hores abans, convivint amb tots els elements escenogràfics, pel que ja t'ho has fet teu i formes part del tot. Durant la representació es viu un moviment de personal intens per darrera de l'escenari que la gent no veu. Amb tots aquests anys no hi ha hagut cap incident pel que haguem hagut de parar la funció. Sí petites coses que s'han solucionat en el moment. La responsabilitat també és de cara al públic, en alguna ocasió hem hagut de treure algú perquè es trobava malament.
Quina ha estat la seva trajectòria fins arribar a Menorca?
Vaig començar molt jove, tenia 16 anys quan feia spots de televisió, després vaig passar-me als concerts de carrer amb la il·luminació, el meu primer concert va ser amb Toquinho davant la catedral de Saragossa. Als divuit anys vaig fer una gira amb El Último de la Fila, per exemple. També he tingut l'oportunitat de treballar al Palau de la Música, coneixent gent del repertori líric com Barbara Heinrich, Montserrat Caballé, Ainhoa Arteta, Kraus, Carreras... i tants altres. Durant molts anys també vaig viatjar amb companyies de dansa per tot el món, assistint a festivals importants. Amb Maria del Mar Bonet hi vaig estar nou anys també. Molts d'indrets i gent diferent, però arriba un moment que cansa estar agafant avions contínuament. He estat a molts teatres, des de Nova York a París, Londres o Berlín, abans d'arribar a Maó.
A més de tramoista va debutar el passat abril com actor a "Un vol de coloms" de Manuel Molins.
Sí, va ser en un acte de commemoració de la República a l'Orfeó. Jo vaig fer el paper de George Orwell, un personatge que sempre m'havia seduït molt. Tampoc m'he plantejat fer d'actor, va ser una experiència efímera per a mi. El que volia era involucrar-me, pujar a l'escenari i presentar alguna cosa, volia percebre què sent l'actor quan està sobre l'escenari. Crec que el món de l'espectacle és un conjunt global i t'has de posar en la pell de l'actor per ser més humil a l'hora de tractar amb la gent que fa teatre.