El que va començar com una aventura s'ha convertit en un 'modus vivendi'. Marga Febrer (Maó, 1969) va visitar per primer cop Alemanya a l'any 1991 i, a partir de llavors, es va sentir atreta pel país germànic. Tot i així, va viure a cavall entre Menorca i Munic fins a 1994, moment en que va decidir instal·lar-se definitivament a Alemanya. Avui, Munic és casa seva tot i que, segons assenyala, les seves arreles i la seva cultura segueixen sent menorquines. Febrer recorda sempre que, tal i com li va ensenyar el seu pare, "si no pots viure a la terra que estimes, estima la terra on vius".
Una vegada finalitzat el COU va marxar a estudiar a Barcelona, ¿Per quin motiu es va decantar per una carrera relacionada amb el sector turístic?
Quan vaig acabar el COU l'únic que tenia clar era que m'agradaven molt els idiomes. Em vaig plantejar fer traducció però abans de la selectivitat tota la família vam emmalaltir i vam estar una setmana ingressats a l'hospital. Vaig aconseguir els punts suficients per a fer mitja amb les notes de BUP i COU però per la carrera de traducció demanaven notes superiors. Així em vaig decantar per fer la carrera de Turisme. Entre els idiomes a escollir, francès i alemany, em van recomanar estudiar l'alemany pel tipus de turisme que anava augmentant a Menorca. Mai m'he penedit d'haver escollit aquesta llengua que pot sonar dura, però que en realitat també és molt dolça.
Va haver de realitzar estades a altres països?
Si. Abans de presentar-me a la revàlida per a aconseguir el títol oficial vaig anar a Anglaterra, en concret a Altrincham, prop de Manchester, per a perfeccionar l'anglès. Vaig estar-hi dos mesos i vaig tenir l'oportunitat de treballar fent de cambrera a diferents hotels i fins i tot al camp de futbol del Manchester United. Em va encantar! Fins i tot vaig conèixer en persona en un dels hotels al que abans era candidat a la Presidència, en John Major. Posteriorment vaig aterrar a Alemanya. Primer vaig estar a un poble a prop de Kassel i després a Essen per a conviure amb una família i perfeccionar la llengua germànica.
Quins records guarda del seu primer contacte amb Alemanya?
Vaig arribar a Alemanya el 16 de gener del 1991, quan va esclatar la incomprensible Guerra dels Balcans. Allà on era, prop de Kassel, passaven avions militars i m'imaginava la guerra molt a prop meu. Després quan ja vaig estar a Essen, la por va marxar, i al Tirol, de vacances amb la família, va acabar de marxar del tot, la guerra havia acabat.
Posteriorment va tornar a Menorca...
Sí. Vaig treballar unes quantes de temporades a un parell d'hotels de Cala Galdana. Allà tenia contacte amb turistes alemanys i la llengua germànica m'agradava de cada vegada més. El primer hivern que em vaig trobar a l'atur em vaig plantejar la idea de tornar a Alemanya. Va ser a una trobada internacional de Joves Cristians a Estrasburg on vaig fer contactes amb alemanys i van ser ells els que em van telefonar cap al mes de gener per oferir-me la possibilitat de treballar a un tipus d'alberg juvenil que pertanyia al moviment catòlic KLJB (Katholische Landjugendbewegung) a canvi de menjar i llit.
Va acceptar la feina?
Si. Al gener de 1992 vaig partir cap a Munic, on em va recollir la germana del meu tiet, la Maribel, que en pau descansi, i que es va convertir en una amiga de l'ànima. Des de Munic vaig partir en tren cap a la muntanya on es trobava l'alberg. Allà vaig tenir l'oportunitat d'aprendre bé la llengua, ja que vivia en alemany durant tot el dia. Vaig començar a estimar Baviera: els seus paisatges preciosos, la blanca neu, les muntanyes i l'alegria i l'hospitalitat de la gent.
Va tenir l'oportunitat de conèixer altres indrets del país?
Sí. Cap al maig vaig fer un viatge en tren per tota Alemanya. Així vaig descobrir la bellesa i la riquesa de les ciutats més importants d'aquest país. Vaig passar per Freiburg, Colònia, Bonn, Darmstadt, Wiesbaden, Rüdesheim, Karlsruhe, Hannover, Berlín, Leipzig, Dresden, Postdam, Weimar, Stuttgart, Heidelberg, etcétera.
Però va haver de retornar a l'Illa...
Sí. Durant l'estiu vaig treballar de temporada però em vaig quedar amb ganes de tornar a Alemanya i vaig trobar una família a Munic on podia fer d'au-pair durant l'hivern. Així que, cap al novembre, vaig tornar a terres bavareses. Finalment, la família es va traslladar de Munic a Stockdorf i allà vaig viure una altre experiència: un altre tipus de vocabulari i una gran amistat que avui en dia encara dura. I cap el maig de 1993, una altra vegada cap a Menorca per fer feina durant l'estiu i poder tornar a l'hivern cap a Alemanya. Vaig tornar a casa de la mateixa família però no per fer d'au-pair sinó que els hi pagava un lloguer per una habitació. La meva intenció era cercar feina.
Ho va aconseguir?
Vaig enviar un munt de cartes de sol·licitud i vaig aconseguir una feina a un hotel. Tot i així, la cosa no va resultar i al estiu vaig tornar a Menorca. Aquesta va ser la meva darrera temporada de feina a la meva terra natal.
Va decidir instal·lar-se definitivament a Alemanya?
Si. Munic m'havia fascinat des d'un primer moment. El seu ajuntament, el seu centre històric, els museus, els parcs i jardins, els llacs i les muntanyes, la seva oferta cultural i el seu caire de poble tot i tenir el títol de gran ciutat. També em va impactar el caire internacional de la ciutat i la seva tolerància cap als estrangers. Era una ciutat on s'hi podia viure bé, així que al novembre de 1994 vaig tornar a Munic i em vaig posar les piles per trobar feina. El dia 20 de febrer de 1995 vaig començar a treballar oficialment a l'Hotel Concorde i fins ara estic allà. És un establiment situat al bell cor de la ciutat, molt a prop de la Plaça principal, Marienplatz, i de la cerveseria més coneguda, Hofbräuhaus. És un hotel de caire familiar i, per tant, la feina és molt agraïda.
En quin sentit?
Pots dedicar més temps als clients i explicar-lis el que poden fer a la ciutat perquè es portin un bon record del seu viatge. A més, és molt agradable quan puc donar la benvinguda a alguns turistes en català o castellà. Es queden una mica parats però contents de poder parlar la seva llengua en un país on és parla d'una manera tan diferent.
Va resultar dur el primer hivern que vas passar a Alemanya?
Jo sempre dic que pas més fred a l'hivern a Menorca que per aquí. Tenim fred i neu a l'hivern però també pot fer molta calor i bon temps a l'estiu. Cada estació té el seu encant: la tardor que vesteix de marró totes les fulles dels arbres, l'hivern amb la neu i molts graus sota cero que es poden suportar molt bé amb un bon abric, la primavera amb la seva explosió de colors i els parcs i jardins plens de flors i l'estiu amb una calor molt agradable però també amb pluja... Son aquests dies els que et fan estar de mal humor i recordar el bon temps que hi ha a Menorca. D'aigua aquí no en falta i són molts els dies de pluja durant l'any. Però al mal temps bona cara i, a més, saps que després d'una tempesta sempre surt el sol.
Que me'n diu dels costums?
Un dels costums que m'agrada més de per aquí és la capacitat dels restaurants i cafès de treure taules i cadires a fora quan fa sol. Fins i tot si les temperatures son baixes, posen les cadires a forma i t'ofereixen una manta perquè et tapis i puguis disfrutar del bon temps a l'hora. Els costums alemanys són molt festius i religiosos. Concretament a Munic, es celebra la Setmana Santa amb el seu típic conillet que porta ous de colors i regals als nens. Per Carnaval hi ha moltes rues i festes privades i el primer de maig es fan manifestacions i concerts a l'aire lliure. No obstant, la festa popular més coneguda arreu del món és l'Oktoberfest, la festa de la cervesa.
A més d'aquestes celebracions, quins altres trets destacaria de la ciutat?
Munic és una ciutat molt organitzada, ordenada, neta i gens perillosa. Al ser una ciutat molt turística s'ha aconseguit conviure i viure amb tolerància i respecte tot i que s'ha de dir també que hi hagut actes delinqüents i racistes, que han acabat amb baralles i morts. A més, és important destacar la oferta cultural de caire gratuït, la marxa nocturna i la bona xarxa de transport públic. Un altre aspecte a destacar de Munic és el seu sistema social: hi ha moltes ajudes per a persones que ho necessiten, ja siguin estrangeres o no. Tot i així, hi ha gent que s'aprofita i, per això, crec que el sistema social necessita un sanejament i control més estricte. Pel contrari, una de les coses que menys m'agrada de Munic és el mal humor de la gent quan fa mal temps. Però llavors quan surt el sol, tothom surt al carrer amb un somriure de pam.
Com definiria els alemanys?
Els alemanys són un poble molt educat. A Baviera i a Munic en concret els toca ser tolerants per la gran quantitat d'estrangers que vivim a la ciutat. Es diu que a Munic els habitants són més tancats que pel centre o pel nord d'Alemanya. És veritat però una vegada et coneixen t'ensenyen la seva part oberta i carinyosa i et demostren confiança. Aquí no existeixen les nostres dues besades quan et trobes amb amics o et presenten a algú, aquí s'abracen o es donen del mans.
A quina zona de la ciutat viu?
Des de juny de l'any passat visc a Puchheim, una ciutat dormitori propera a Munic on fa uns quants anys els lloguers eren més a l'abast de tothom i molta gent va deixar Munic per venir aquí. Abans vaig viure a diferents barris de Munic. Primer al centre, on vaig conviure amb altres tres noies, després vaig estar a dos altres apartaments compartits fins que em vaig independitzar i vaig anar a viure a un apartament al carrer de Nymphenburg, molt ben situat i a un barri molt tranquil. Allà vaig estar vuit anys, era molt petit però molt acollidor i fins i tot tenia un balconet.
Fa més de deu anys que forma part d'un grup que organitza trobades per xerrar en català. Com va sorgir aquesta iniciativa?
Un grup de catalanoparlants ens van trobar a una activitat cultural organitzada per l'institut Cervantes. Des de llavors vam decidir trobar-nos mensualment i des de l'any 1996 no ho hem deixat. En un principi ens trobàvem al mateix centre cultural espanyol i allà vam fer trobades literàries, musicals, cinema en català, discussions i fins i tot vam ballar sardanes. Al canviar la direcció de l'institut Cervantes ens vam veure obligats a cercar un altre lloc: el Cafè Freiraum, on ens sentim molt ben acollits.
Quines activitats porten a terme?
Cada mes proposam una temàtica diferent: carnaval, Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, la diada catalana, Nadal, etcétera. A més, durant l'estiu intentem fer trobades als "Biergarten" (jardins de cerveses), fer torrades a la vora del riu Isar o dur a terme alguna excursió. Darrerament s'han posat molt de moda les trobades nocturnes per anar a veure el Barça. Veure que encara que estiguis a fora pots seguir parlant en català és un motiu d'alegria molt gran. Amb el nostre granet d'arena mantenim la nostra llengua i cultura ben vives.
Després de 16 anys a Alemanya. Com valora l'experiència?
Alemanya i en concret Munic s'ha convertit en la meva terra d'adopció però, tot i així, les meves arrels i la meva cultura seguiran essent menorquines. Aquesta aventura, que en un principi podia anomenar experiència, s'ha anat convertint en la meva vida.
Cada quan torna a l'Illa?
Intento visitar a la meva família dues vegades a l'any com a mínim, a l'estiu i per Nadal. Tot i així a vegades surten alguns imprevistos familiars que fan que hagis d'agafar un bitllet i vacances extraordinàries en el moment. Com ha estat el cas de l'aniversari del meu avi , en Jaume Febrer, que va complir fa poc els 100 anys i li vam organitzar una festa molt polida i familiar. Avui en dia tenim el telèfon, que ens permet sentir-nos ben a prop A Alemanya hi ha tantes ofertes i empreses de telefonia que es possible parlar quasi bé de franc amb l'estranger.
Què és el que més troba a faltar de Menorca?
Aquesta és una de les preguntes que més em fan els turistes a la feina quan saben la meva procedència.. El que més trobo a faltar és la família, el caràcter alegre de la gent i les festes, el sol i la platja...
Es planteja la possibilitat de tornar?
Aquí em sento com a casa i estic disfrutant de la vida. Això no vol dir que algun dia canviïn les coses i torni a la terra que m'ha vist créixer. El meu pare, en una de les cartes que ens escrivíem fa temps -em deia: "Si no pots viure a la terra que estimes, estima la terra on vius". M'estimo molt Menorca i la duc dins el cor però també m'estimo la meva vida aquí. A Alemanya tinc els meus amics, el meu company i la seva família i una feina que em permet anar de vacances a la meva terra.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com