Silenci. Recolliment. Tradició. Pena. Esperança. Cap paraula serveix per descriure el sentiment que visqué anit Ciutadella. El nucli antic es cobrí ahir amb un tel solemne i majestuós. Els ciutadellencs sortiren al carrer per recordar el patiment i mort de Jesucrist, per reviure-ho i creure. Desenes de confrares, set imatges, músics, cantaires, i centenars de ciutadans de peu participaren en la processó del Divendres Sant, una tradició capaç de convertir el bullici en silenci, la conversa en recolliment i les mirades en admiració.
Ahir vespre, una suau brisa acompanyava la processó. Un ventet suau que feia dansar la llum de les espelmes. Aquesta és una processó de sentiments i de sentits. El primer en actuar és l'oïda. El so de la caixa, rítmica, sonant a mort, s'escampa pels carrerons ciutadellencs, i avisa que la processó està arribant. Després, la vista confirma la solemnitat d'una tradició. Imatge rere imatge, la representació dels darrers instants terrenals de Crist colpeix a tots els presents. En passar, les espelmes escampen el flaire a cera imprescindible en un acte de tal solemnitat, que es perllongà ahir a Ciutadella fins ben tard.
El sentiment religiós va recórrer els carrers, i amb ell diferents generacions. Entre els confrares, creients que ja s'atraquen als vuitanta, i altres que tot just aixequen uns pams del terra i a qui la vestimenta moltes vegades vé gran i les rames d'olivera els cauen de les mans. Pares i fills moltes vegades de la mà, desfilant en silenci i serenor. Tots, però, seguint les ordres de qui, bastó en mà, regula aquella processó. El llenguatge en un acte silenciós és extremadament important. Dos cops a terra per aturar el pas o per reprendre'l. El so de la matraca per fer descansar el portadors del pas, i de nou per carregar-lo i seguir la processó. La paraula és el darrer recurs. El silenci és símbol de penediment i reflexió. I d'espera.
En acabar la processó, presidida ahir a Ciutadella pel vicari general, Rafel Portella, les imatges tornaren a cadascuna de les seves esglésies. Era el moment de la nit més trista, la del Divendres Sant. A la ment, però, la Pasqua de Resurrecció. L'esperança, convertida en realitat.