Em dic Caterina Rosselló, nascuda a Maó dia 12 de març de l'any 1958. Som fadrina i sense fills. Actualment faig feina a Aena, en concret, de recolzament i atenció al passatger, usuari i client. Com a aficions, en primer lloc indicaria l'escriptura, en segon lloc la lectura i en tercer el cinema. Acabo de publicar el conte "Una illa anomenada Nura" que presentaré aquesta nit a l'Ateneu de Maó a les 20.30 hores.
Ja duu una bona trajectòria escrivint i publicant llibres. On comença l'interès i l'afany per la literatura?
És com un corredor de fons, saps que algun dia has de començar i quan comences te n'adones que pots escriure. Podríem dir que la meva afició per la literatura va començar quan els meus pares em llegien un conte abans d'anar a dormir. I a través dels meus coneixements de quan era un infant, una filleta petita, sempre em vaig sentir atreta o hipnotitzada cap a la literatura per tal de poder escriure les meves històries.
Fa uns anys va proporcionar a la societat una obra molt menorquina que parlava del Camí de Cavalls.
Vaig voler fer un retrat de la Menorca actual amb una història d'un altre temps, que a la vegada servís com a lligam per identificar el poble de Menorca a través del temps i de la història que conto.
I ara amb aquesta nova publicació, amb què es trobarà el lector?
És un conte infantil modern que a la vegada es pot incloure dins el corrent de la novel·la històrica, però com a conte. Històric perquè passa en un temps determinat, la Menorca de quan encara s'anomenava Nura per part dels fenicis. I modern perquè fa reflexionar els infants sobre els problemes que encara es troben sense resoldre d'aquell temps. A més, en lloc d'educar pretén sensibilitzar.
Quins són aquests problemes sense resoldre de què parla?
El tema de les malalties que al llarg de la història de la humanitat han anat apareixent i que quan sortia un remei, apareixia una nova malaltia per tornar a investigar el seu remei i així successivament. Un altre aspecte és sensibilitzar els nens i nenes sobre la importància dels recursos naturals que necessitem preservar, no només per a noltros sinó per als fills dels nostres fills. A més, és un conte que tracta de desdramatitzar el fet que sempre hi hagi un bruixot, un príncep blau o una princesa. Aquí tot és gent de Menorca que vivia a l'època talaiòtica.
Quina és la sinopsis del conte?
Com digué Camilo José Cela, és una història d'amor entre un home i una dona.
Malgrat ser un conte de caire històric, hi ha ficció?
Sí. Fins i tot he volgut canviar la història real, ja que en aquella època s'adorava la deessa Tanit i jo l'he suplantada per un déu que es diu Tau, el déu de la lluna i el sol, un déu masculí i femení alhora.
És el primer conte infantil que escriu?
Sí, i he de reconèixer que va ser el meu editor de Llibres de l'Índex qui m'ho va proposar. Vaig acceptar el repte.