Segur que molts recorden encara la barberia de "ca ets Orestes", ubicada a la Plaça del Príncep i regentada pels germans Petrus. Un d'ells, en Segundo, és el pare de la protagonista d'avui, na Teresa Petrus-Riera (Maó, 1967). De jove, la maonesa va treballar per a l'agència de viatges Barceló però el seu caràcter inquiet la va portar fins a Londres, on va viure durant quatre anys. A l'any 1998 va tornar a Menorca i va ser durant aquell estiu, treballant a un hotel de l'Illa, quan va conèixer a qui encara avui és el seu company, un alemany establert a Amsterdam. L'amor va portar a aquesta maonesa a instal·lar-se a la capital holandesa, ara fa onze anys.
Com recorda els seus inicis a Amsterdam?
Vaig arribar a mitjans de novembre de 1998 i van passar unes sis setmanes fins que vaig trobar feina. Durant aquest temps vaig poder fer un poc de turisme i familiaritzar-me amb el meu nou entorn.
Li va resultar difícil l'adaptació?
Una mica. Tothom necessita un temps d'adaptació quan arriba a un lloc nou que no coneix. Tot i així, després de quatre anys a Londres ja estava acostumada al nord d'Europa: el clima a Holanda és molt similar al d'Anglaterra. El que va ser més complicat va ser aprendre l'idioma, no només per la seva dificultat sinó perquè a les grans ciutats d'Holanda i sobretot a Amsterdam, tots els holandesos parlen l'anglès perfectament. Em trobava amb l'inconvenient de no poder practicar perquè els holandesos, quan veuen que ets estranger, canvien automàticament a l'anglès. Per una altra banda, l'opció de veure pel·lícules tampoc ajuda perquè no es doblen sinó que es subtitulen en holandès. Després d'onze anys l'idioma ja no em suposa un problema però al principi em va costar.
Hi ha qualque costum que encara la sorprengui?
Encara em sorprèn la celebració del Dia de la Reina, el 30 d'abril. He de dir que l'holandès és un poble molt monàrquic, tenen vertadera devoció per la monarquia i la Reina i els membres de la Família Reial són molt respectats entre la població. El dia 30 d'abril es celebra l'aniversari de la Reina i tothom surt al carrer a fer festa vestit amb el color que representa la casa reial dels Orange-Nassau, el taronja. Aquest dia està permès comerciar lliurement, no és necessari demanar permís i tots els que volen ho poden fer al carrer.
Resulta curiós...
Sí. Cada persona ha de marcar el tros de la vorera on vol muntar el seu negoci i normalment ho fan amb cinta adhesiva. El dia 30 de bon matí ja es poden veure aquests espais plens de coses per vendre, la majoria de segona mà. Durant la jornada, la Reina i el seu seguici visiten una població holandesa, cada any una diferent. El més curiós d'aquest dia és que en realitat no és l'aniversari de la Reina actual, ja que Beatriu va néixer un 31 de gener, sinó que era el dia de l'aniversari de la seva mare, la reina Juliana. Es va decidir no canviar el dia ja que el temps és molt més bo a finals d'abril que al gener. Una altra de les coses que no em deixa de sorprendre és el costum dels holandesos de menjar-se les arengades crues amb una mica de ceba tallada a trossos petits. Això ho acompanyen amb un licor que s'anomena Jenever, un poc semblant al gin però més suau.
Després d'onze anys a Amsterdam, quina valoració en fa?
Molt positiva. Quan vius envoltat d'una altra cultura i amb gent diferent al que estaves acostumat al teu propi entorn aprens a veure la vida des de diferents punts de vista. Entres en contacte amb diverses formes de pensar i això t'ajuda a madurar i a fer-te una mica mes savi.
Fa feina com a administrativa, a quin tipus d'empresa treballa?
Faig feina a una empresa que es diu Cygnific, una companyia que va ser contractada per la aerolínia holandesa KLM per vendre les places dels avions. Jo duc a terme tasques administratives i de coordinació a més de fer reserves.
A quina zona de la ciutat viu?
Actualment no visc a Amsterdam sinó a una petita població que es troba a uns 30 quilòmetres de la capital, Almere. M'agrada molt perquè hi ha molts espais naturals. Té tots els avantatges d'una ciutat i des de la zona on visc puc anar caminant fins al bosc. Els primers quatre anys vaig viure a la zona sudoest d'Amsterdam, a un barri que s'anomena Bijlmeer. La zona on vivia estava habitada per una mescla d'holandesos i antillans, gent vinguda de les antigues colònies holandeses del Carib, com Surinaam o les illes de Curaçao, Aruba i Bonaire.
Si hagués de destacar alguna cosa d'Amsterdam, ¿quina seria?
El que més m'agrada d'Amsterdam és l'entramat de canals que s'estén com una teranyina per la zona vella de la ciutat, així com la particular arquitectura de les seves antigues cases senyorials construïdes a la vorera dels canals i habitades per rics comerciants entre els segles XVI i XVIII.
També destacaria les possibilitats culturals que ofereix. Com a curiositat puc dir que cada mes de novembre s'organitza el que anomenen "La nit dels museus". Durant aquesta nit pots viatjar en barca pels canals i et porten de museu en museu. El que també m'atrau d'Amsterdam és que hi conviuen moltíssimes cultures, és una ciutat molt cosmopolita.
A més, Amsterdam és una ciutat molt turística...
Sí. Sens dubte és una ciutat molt turística. Els seus principals reclams són els anomenats coffee-shops, on es permet fumar i comprar marihuana i hachís. Aquesta droga no és legal però està permès fumar-la al carrer, a dins dels coffee-shops i a casa. El fet de que estigui permès sense ser oficialment legal sona un mica contradictori però és una solució intel·ligent per evitar la criminalitat a petita escala. Un altre atractiu turístic de la ciutat és el barri roig, on les prostitutes es posen al darrera de les vitrines. A Amsterdam hi ha turisme tot l'any però hi ha un major nombre de turistes durant l'estiu i les setmanes abans de Nadal.
Quines són les peculiaritats dels holandesos?
La veritat és que són bastant materialistes i avars, s'ho pensen molt abans de gastar-se els diners. Per una altra banda són molt oberts i amables i mostren interès per les diferents cultures. He de dir que m'he sentit més a casa a Holanda que quan vaig ser a Londres.
Va viure a la capital del Regne Unit durant quatre anys, no és així?
Sí, entre 1994 i 1998. Abans, a l'any 1989 vaig fer una estada de cinc mesos a Anglaterra, concreta ment a Sheffield, per estudiar anglès. L'experiència va ser tan bona que quan vaig marxar ho vaig fer amb ganes de tornar. Al finals de 1994 vaig decidir marxar de nou per millorar l'idioma. Va ser una aventura perquè no coneixia ningú i tampoc tenia feina, em vaig haver de cercar la vida.
Suposo que va anar bé...
Sí. Londres és una ciutat molt cosmopolita i això em va permetre conèixer gent de tot el món. Vaig viure la majoria d'aquests anys a una pensió on vivia gent que estava de pas i d'altres de forma més permanent. He de dir que durant els meus anys a Londres vaig tenir més contacte amb estrangers que amb anglesos.
Creu que tornarà a Menorca en un futur?
Diuen que els illencs sempre tornen a Menorca. Sí, crec que un dia acabaré tornant a la meva Itaca, però encara no m'ho he proposat. De moment, visito Menorca d'una a dues vegades cada any.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com