Autofitxa
Em dic Xisca Piris. Vaig néixer a Ferreries però visc a Alaior des de fa uns anys. Tenc dos fills, n'Irina i en Ricard. Treball de dependenta en una herboristeria, un món que em captiva, m'encanta i en sóc una gran amant. M'agrada molt anar a passejar pel camp així com el cinema, la música i la lectura.
Com li arriba l'interès pel món de l'herboristeria i la dietètica?
Fa molts d'anys que hi estic involucrada i que m'hi sent còmoda. Vaig començar pel meu compte a estudiar les plantes i els remeis naturals. Anava al camp i observava. Vaig fer feina a una herboristeria que té la meva germana a Ferreries i on vaig aprendre moltes coses. Després vaig treballar a Truvi que em permeté ampliar els meus coneixement en tot aquest món de les plantes i finalment vaig anar cap a Alaior.
M'imagino que la pròpia experiència ha estat l'encarregada de formar-la.
He fet molts de cursos per tal de tenir uns coneixements. Em vaig treure el títol de dietètica i nutrició però sí que és cert que de plantes he estudiat moltes coses, però sempre pel meu compte. A més, com que és un món que t'agrada, t'hi sents molt vinculada i ningú t'ha obligat a introduir-t'hi, fa que l'aprenentatge sigui més profitós.
La gent coneix aquest món de l'herboristeria o encara és desconegut?
Jo diria que encara falta molt per fer. A la botiga sempre s'han de donar explicacions. A vegades ni tan sols saben què és una infusió i els hi has d'explicar com es prepara. El més tradicional és acudir a la farmàcia per adquirir un producte abans que entrar en una herboristeria.
I diria que els productes naturals poden ser un substitutiu del medicament convencional o més bé un complement?
Jo crec que la gent hauria d'anar més cap a allò natural abans que a la química de les farmàcies, ja que solen tenir moltes contraindicacions. L'herboristeria és molt àmplia i sempre hi pot haver algun remei que pot curar sense efectes secundaris. Però tot i així no estic en contra de les farmàcies ja que en molts de casos no hi ha més remei que prendre medicaments convencionals. D'aquí que crec que allò natural és més un complement.
Ens trobem en una època en què la gent se sent decaiguda. Què aconsellaria?
Que alimentar-se bé és molt important. Moltes vegades mengem allò que agrada al paladar sense saber si és beneficiós per al nostre cos. Hi ha moltes coses que no agraden a la boca, però que són bones per al cos. Ara és un moment idoni per prendre gelea reial ja que té vitamines, minerals, oligoelements que ajuden a pujar les defenses i lluiten contra la fatiga, el cansament, l'astènia primaveral.
Tothom parla de les baies de goji. És una moda o realment té nutrients molt necessaris per a la persona?
Jo diria que s'ha posat de moda. És una fruita que ve del Tibet i que sí que té moltes propietats com la vitamina C i antioxidants, però que també ho podem trobar a la taronja. Com que ve de fora, sembla que és millor.
Què no hi pot faltar mai en una farmaciola?
Un preparat de plantes per al refredat. Són plantes que pots emprar a la cuina i que alhora et donen benestar com el tem, el romaní, l'alfàbrega, l'orenga. S'han de tenir infusions relaxants com la tarongina, la 'pasiflora'. Per a la sang amunt, l'olivera, l'espinal blanc i la valeriana. Les infusions diurètiques tampoc s'han d'oblidar com la cua de cavalls, dent de lleó o vara d'or, entre altres.