Maria Olives Ramis (Sant Lluís, 1980) va cursar la carrera de Química a la Universitat de Barcelona, i després la d'Enologia a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona. Des de sempre ha sentit curiositat pel món del vi, tal vegada influenciada per la branca paterna originària de la casolania de Biniparrell. L'elaboració del projecte de final de carrera la va portar l'any passat a treballar a la regió vitivinícola de Napa Valley, a Califòrnia. Enguany ha estat a Mclaren Vale, una regió d'Austràlia també coneguda per la seva producció de vi.
Què tenia pensat fer quan va estudiar Química?
Pensava que acabaria fent Bioquímica com mamare. En acabar Química, vaig anar a Itàlia i me vaig aficionar al món del vi, sempre hi havia estat interessada i havia llegit sobre aquest tema. Fins que el 2007 una amiga va decidir estudiar enologia a Tarragona i vaig decidir-me a estudiar aquesta disciplina. Va ser un any i mig de classes i exàmens i després el darrer mig any vaig haver de presentar un projecte, per la qual cosa vaig anar a Napa Valley, a Califòrnia.
Per què?
Vaig pensar que si m'havia de dedicar a la vinicultura havia de veure primer la vinificació fora d'Espanya i, després, anar atracant-me. Vaig decantar-me per Napa Valley per la reputació que té a nivell de vins, tecnologia i màrqueting.
Quan temps hi va estar?
Vaig estar a la bodega Quintessa Winery&Vineyards l'any passat, des de la tercera setmana d'agost al desembre.
Expliqui quina va ser la seva feina a aquesta bodega.
Vaig ser de les primeres que hi vaig arribar per fer un 'stage' curt. Vaig quedar com ajudant de laboratori, gràcies al meu perfil tècnic, perquè la verema encara no havia començat. Vaig aprendre a fer l'anàlisi sensorial en vinya durant un més i mig, des del moment en què el rem està a punt de madurar cada dia vaig fer anàlisis per saber si es podia collir, decidir la data de la verema és un dels moments més importants a l'enologia. Durant la primera setmana l'enòloga va estar amb jo, però després em va deixar tota sola i la responsabilitat era meva.
I quan va començar la verema?
Vaig fer un poc de tot, laboratori, celler, entrada de rem, controls de fermentació i dels bocois de l'any anterior. La veritat és que m'hi vaig trobar molt bé i vaig fer el meu projecte de final de carrera.
Com defineix aquesta bodega?
Es tracta d'una bodega que fa una vinificació molt tradicional, molt a l'estil francès. És una bodega molt nova i molt moderna construïda el 2002.
I després a Austràlia, per què?
En acabar, me vaig plantejar on anar, perquè a Espanya -que també està a l'hemisferi nord- ja s'havia acabat la verema. Abans de cercar feina, vaig decidir seguir viatjant i un amic meu me va recomanar una bona bodega a Austràlia on la verema comença el mes de gener, en estar a l'hemisferi sud. Hi havia d'estar sobre el vint de gener, vaig tenir problemes amb el visat i vaig arribar a principis de febrer d'enguany.
Va ser fàcil aconseguir la feina?
Vaig tirar el meu currículum i en vint-i-quatre hores m'havien enviat el contracte per anar cap a Mclaren Vale, una bodega molt diferent a la de Califòrnia.
Va tenir problemes per adaptar-se a la nova feina?
Me va costar un parell de setmanes adaptar-me, és un tipus de bodega molt diferent, és exterior i no està tapada i treballàvem a una temperatura de quaranta graus. Vaig aprendre moltíssim durant els tres mesos que vaig fer, tenen molta llibertat per vinificar, però tecnològicament és de les bodegues més modernes que he vist.
Com és aquesta bodega?
Vinifiquen d'una forma molt industrial, saben el tipus de consumidor al qual es dirigeixen i el 90 per cent de la seva producció es ven a Austràlia. Quan jo hi era no vaig sentir parlar de crisi.
Quin tipus de vi elaboren?
Són vins més lleugers, no vull dir que siguin dolents, sinó que tenen qualitat, però fet d'una altra manera. És una verema molt intensa, vaig treballar dos mesos molt seguit, treballava sis dies a la setmana i dotze hores cada dia. Després els altres dies treballava nou o deu hores.
Ha pogut comprovar a la pràctica el que va aprendre a la universitat?
A la universitat t'ensenyen el més innovador que hi ha al mercat i jo ho he vist a la bodega d'Austràlia, que també és ver que l'havien reformada només feia dos anys.
Quina diferència hi ha entre el vi elaborat a la bodega de Califòrnia i a la d'Austràlia?
A la de Califòrnia l'any passat vam vinificar 600 tones de rem, la majoria negre, i només tenen tres vins: el primer val 155 dòlars, el preu del segon són 90 dòlars i el blanc costa 40. En canvi, a Austràlia hem vinificat 2.600 tones i aquesta bodega no és de les més grans. Han fet sis tipus de vi negre i cinc de blanc, el preu oscil·la entre els 15 i els 200 dòlars. A Califòrnia, a la bodega que vaig estar, el vi s'adreça a un client molt determinat, amb un poder adquisitiu molt elevat, i es venia molt a restaurants i botigues de delicatessen. A Austràlia, la gamma de vins és més baixa i els podies trobar a qualsevol lloc. Al vi de Napa Valley no se li posa additius pràcticament, la fermentació s'intentava fer natural, sense inoculació de llevats, al contrari del que fèiem a Austràlia.
Què és el més important que ha après?
Més del 50 per cent per a l'obtenció d'un vi de qualitat està en el terròs, que està lligat a la
influència climàtica, del terreny, als sistemes de conducció i les pràctiques culturals. És molt important cuidar la vinya.
Què pensa fer en un futur immediat?
Després d'haver estat a la verema de Califòrnia i Austràlia, ara mateix estic mirant qualque bodega que tengui bona reputació a Europa, menys a Espanya perquè encara vull conèixer altres països i després ja podré treballar aquí.
A quin país li agradaria anar?
M'interessa molt França o Itàlia, perquè a més de la vinificació també és molt important conèixer els idiomes. Vaig anar a Califòrnia i Austràlia per perfeccionar l'anglès, era un dels meus objectius fonamentals. Si me surt una opció a Espanya o a Mallorca, que també hi ha bons vins i treballen amb les varietats autòctones, no diré que no.