El pintor menorquí Josep Bagur tanca avui el cicle de conferències a l'Ateneu de Maó sobre "Com mirar un quadre". Llicenciat en Belles Arts, comissari d'exposicions, i vocal de Bells Arts de l'Ateneu de Maó, s'autodefineix com a continuador del Goya expressionista.
Com es mira un quadre?
Hi ha dos tipus de persones segons com miren un quadre. Un és el qui veu un quadre, i l'altre és aquell que mira un quadre. Quanta més cultura i sapiència artística, el quadre ens parlarà més. Com menys se'n té, el quadre et produeix sensacions. Per tant, no és el mateix fer funcionar el cervell d'una manera dirigida, o que el cervell ens dirigeixi a nosaltres.
Com ho fa la persona que no entén d'art per entendre un quadre?
Generalment la persona que no hi entén es deixa endur per les seves sensacions. Si és un quadre abstracte, li pot despertar una sensació agradable o no. També pot ser que ho relacioni amb allò figuratiu, és a dir, comparen la pintura amb l'objecte real.
Però és vàlida la sensació que un recull quan mira un quadre o és necessari un paquet d'instruccions?
Com més saps, més gaudeixes. Moltes vegades no li donem prou valor a un quadre. S'entén com a objecte de farcit perquè pensar costa.
I des de el punt de vista d'un pintor, què és més complicat, l'art figuratiu o l'abstracte?
La complicació és similar. El que passa és que l'art abstracte tothom es veu capaç de fer-lo, i no tothom està capacitat. L'art abstracte està molt ben pensat. Un Mondrian només es pot fer si saps de matemàtiques i composició. No són només ratlles i colors.
Estem en una societat on tot val, i aquí no val tot. Per saber deformar, s'ha de saber formar abans.
Què opina de l'art modern?
Hi ha un 20 per cent d'art modern bo i un 80 per cent dolent. La part dolenta és la del "tot val". S'intenta fer molta cosa i en pintura està tot fet. I l'abstracció no és més que figuració ampliada.