En arribar a Son Tica, el primer que se sentia era música santjoanera. La banyera ja estava plantada al mig del pati, esperant, igual que ho feien ja uns quants familiars i amics del caixer pagès de Migjorn, Antoni Salord Moll. Els seus dos fills, en Nando i en Toni, estaven ja a punt per dur el be des del tancat fins a la banyera. Era la primera rentada de l'anyell.
La cita era cap a les tres i mitja, però la rentada no començà fins a les cinc, quan tota la Junta de Caixers estigué completa. Llavors, el be, a espatlles d'en Nando Salord (qui caminà ja descalç), arribà fins a la banyera, entre aplaudiments dels assistents. Llavors començà la rentada. Mans i més mans acaronant l'animal, regant-lo amb el sabó miraculós que ha esdevingut còmplice imprescindible en l'art de blanquejar bens.
El bon humor presidia la neteja. El caixer pagès de Migjorn és home de gresca, amb un somriure sempre a la boca, i aquesta sana costum l'han heretada els seus fills. L'Homo des Be, en Nando, no perdia en cap moment el somriure. Una vegada net, el be era eixugat, i començava la neteja manual. I així cada dia, ara, amb dos bens, fins dissabte, la Vetla des Be.