Va veure la llum per primera vegada a Igualada, a Barcelona, el 15 de juny de 1910. No obstant açò, Montserrat Morera Farré, que avui compleix 100 anys, ha viscut a Menorca més de les dues terceres parts de la seva vida. En aquesta illa va conèixer el seu marit, Rafel Mascaró, propietari dels llocs de Ferragut, Santa Catalina i Son Cartet, i aquí van nèixer els quatre fills: Juana i Nicolàs. que van morir essent joves, i Rafel i Bernat.
Per cert, vostè prové d'una família molt nombrosa.
Sí, el meu pare era el metge Pius Morera i la meva mare Carme Farré, que van tenir vuit fills: Pius, Blai, Esteve, Sebastià, Carme, Antonyita, Pepa i jo.
Vostè és mestra d'escola, no és cert?
Als 18 anys vaig anar a un internat de les monges dels Escolapis, per estudiar a l'Escola Normal de Barcelona, carrera que vaig acabar quatre anys després. Una de les monges m'acompanyava per anar cada dia a l'escola.
Hi havia molta disciplina?
Sí, hi havia un jove que me pretenia i una vegada me va donar una flor. Una monja ho va veure i la directora va avisar els meus pares. Van estar a punt d'expulsar-me del centre.
Quan temps hi va estar en aquest internat?
Durant els quatre anys que vaig estudiar Magisteri. També és ver que cada mes anava uns dies a veure els meus pares i germans. El mes de gener de 1932 vaig obtenir el títol de mestra de primera ensenyança.
I totd'una va posar-se a treballar.
Els meus primers destins van ser escoles de pobles petits, com Vallbona, Vilanova i Odena en els que cap mestre volia anar-hi. Donat que jo era interina no me quedava més remei. També vaig donar classes a Igualada i Servera, on els inspectors d'Educació de la República van fer bons informes de la meva labor professional.
Un any després va esclatar la Guerra Civil. Va continuar fent classes?
Els meus pares van voler que tornés a Igualada. Durant la guerra vaig fer substitucions en una escola privada i cobrava 12 duros cada mes. Me'n record que hi havia comissaris polítics que es volien casar amb jo. En aquests anys vaig poder comprar una màquina d'escriure, però en acabar la guerra la vaig vendre, perquè necessitava els doblers per menjar.
Per què va venir a Menorca?
La meva germana Pepita va fer oposicions i va guanyar una plaça a Ferreries, on va conèixer el veterinari Bernat Castell. Un estiu vaig venir a l'Illa per estar amb ella i me va presentar en Rafel Mascaró, que era un parent d'en Bernat, i ens vam enamorar. Jo vaig tornar a Igualada, vam festejar uns anys per carta fins que ens vam casar al meu poble i el 1943 vam venir a viure a Alaior.
On va fer classes a l'Illa?
Aumón, quan vaig dir-li al meu marit que volia treballar, perquè hi havia una plaça vacant, me va contestar que no ens podíem rebaixar. Ell era un senyor de lloc i no volia que jo treballés. Teníem un criat, una criada i una cuinera, que eren com de la família. El meu marit va morir el 1954 i, des de llavores, he viscut per la família i he administrat el patrimoni familiar.