autofitxa
Tenc 82 anys i visc a la placeta de Sant Pere nombre 12 de Ciutadella, i sempre he tingut cura de la capelleta dedicada al sant. Vaig ser ajuntadora a Can Menéndez i primera maquinista a Can Quetglas. Vaig ser la primera dona que va fer sabatilles de pis de pell. Sóc vídua de Remigio Marroquín Saurina, tenc 2 filles i 5 néts. De casada, vaig conciliar la feina a casa amb dur la botiga d'electricitat del meu marit, Can Remigio, i després la botiga de bijuteria. M'agrada brodar, la pintura i la ceràmica. Vaig donar classes de pintura sobre tela al Centre Democràtic de Jubilats.
Fa 67 anys que viu a la casa on hi ha la capelleta de Sant Pere que acaba de ser restaurada, ¿ja hi era la imatge del sant quan va arribar?
Sí, Sant Pere l'hem tingut present tota la vida en aquesta casa.
Com se'n cuidava del seu manteniment?
Quan emblanquinava l'enfront, m'ajudaven a davallar-lo, perquè és molt feixuc, i jo mateixa li feia un repàs de pintura. Li feia la retxeta dels ulls, els colorets de la vestimenta i de la mitra i li pintava la barba blanca. El deixava com un senyoret!
La imatge presideix la placeta. Es feia alguna celebració especial en la festivitat de Sant Pere?
En aquell temps, el dia de Sant Pere es feia una festassa a la plaça. Tots els vesins érem com a germans. Ara jo som l'única vesina del contorn. Tot l'any guardàvem llenyes per tirar per encendre una gran foguera el 29 de juny. Preparàvem xocolati i es feien corregudes de sacs i el joc de l'olla. A cas gelater treien les guiterres i cantàvem. Quan van asfaltar el carrer ja no mos van deixar encendre cap més fester.
L'estiu de 2008, un acte de vandalisme va destrossar la imatge de Sant Pere, què va passar?
Va ser un vespre i jo no em vaig entèmer de res. Ensoldemà, una dona em va avisar i vam trobar la imatge en terra i feta bocins. La Policia em va ajudar i vaig replegar tots els trossos. Els vaig guardar al pati. Després van venir membres de la "Martí i Bella" per veure què es podia fer.
Havia patit la imatge anteriors actes de vandalisme?
Sí, tot començà quan la gent pujava de matinada de Es Pla. Una vegada van tirar-li bòtils i jo cada vegada l'apedaçava o amb curxo o ciment, el que tenia a mà.
I que li ha semblat la restauració que ha fet Josep Mascaró i que han finançat l'Ajuntament i el Consell?
Ha quedat preciós! Però trob que du barba de jove i Sant Pere sempre l'ha duita llarga per fer-lo major (riu). Li han posat la claueta, tot i que per el meu gust li manca el bàcul. Però ha quedat molt bé.
Vostè, que el té a casa, és devota de Sant Pere?
Jo ho som del Sant Crist, on sempre vaig a resar. Ara bé, Sant Pere sempre ha estat en aquesta casa i el tenim present. Sant Pere ens guarda la porta. A vegades li deia: "enguany te tenc que pintar que estàs lleig".
Ara que està restaurat i protegit per una pantalla de metacrilat ja no l'haurà de pintar mai més...
És ver! Ara lluirà polit a tots els retrats que li fan. Crec que Sant Pere, la porta de ca nostra i el pont de davant són per tot el món de fotografies que li han fet!