autofitxa
Em dic Magdalena Marqués Triay, i sóc des Mercadal. Tinc 46 anys. La meva professió és psicòloga i faig feina a la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital Mateu Orfila de Maó, treballo també en altres entitats, una d'elles és l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer (AFAM), on sóc la psicòloga des de fa 11 anys. Les meves aficions són el ioga, la meditació, relaxació i el món de les pedres i els minerals. Tenc un fill de 26 anys, en Dan, i una filla de 23 anys, na Carol, i des de fa mig any tenc una nova filla, na Tsukiko.
El que més m'agrada és que les persones siguin felices.
En què consisteix la seva feina dins AFAM?
En donar suport psicològic als malalts d'alzheimer en primeres fases i als seus familiars i cuidadors. En proporcionar informació gradual i continuada sobre la malaltia, què és, com evoluciona, quins problemes psicològics poden sorgir i com tractar-los, com comunicar-nos amb el malalt, què podem fer per mantenir les seves capacitats al màxim de temps possible i, en definitiva, com cuidar sense descuidar-nos. Es tracta d'afavorir l'acceptació de la situació, potenciar un bon afrontament, reorientar respostes, reduir l'estrès i trobar un estil de vida saludable.
Com pot identificar la família els símptomes d'un afectat per la malaltia d'alzheimer?
La malaltia d'alzheimer té un inici lent, subtil i progressiu que al principi és difícil de diferenciar de l'envelliment normal o d'altres patologies. Hi ha trastorns petits o no tan petits que constitueixen signes d'alarma: d'un any per l'altre es veu incapaç d'organitzar el dinar de Nadal, va a fer la declaració de renda i no sap signar, es perd en el seu poble, es vesteix amb roba inapropiada, oblida el significat dels diners, descuida la casa, etcètera. És quan deim: "no és la persona que era"
Com es pot estimular a un malalt d'alzheimer?
Hi ha molts de mètodes i estratègies que pretenen activar i mantenir les capacitats mentals. Orientar a la realitat, que es tracta de reaprendre dades sobre ells mateixos i l'entorn (data de naixement, noms dels néts...), reminiscència, que és el record de fets personals amb tota l'amplitud (olors, tacte, imatges, emocions) mitjançant objectes, fotografies, cançons..., teràpia cognitiva, mitjançant exercicis de memòria, llenguatge, reconeixement, adaptació de l'entorn per fer-lo més senzill, estable i segur.
Quin és el paper de la família i/o cuidadors davant aquest tipus de malalties?
El paper de la família és clau, és la que dóna resposta al problema. Però el deteriorament que pateix el malalt d'alzheimer suposa una experiència dolorosa per al cuidador, qui veu com es van perdent progressivament les capacitats intel·lectuals i l'autonomia fins a incapacitar-lo per a les activitats més bàsiques de la vida diària. Es necessita assistència 24 hores al dia i aquesta situació pot durar molts anys. És per açò que la malaltia d'alzheimer o una altra demència requereix la participació d'un ampli ventall de recursos humans, materials, sanitaris i socials per donar resposta a les necessitats d'aquests pacients. A més, aquesta atenció ha d'anar dirigida també a la família i especialment al cuidador principal.