Aquest vespre tot aquell qui vulgui pot participar de la tertúlia "Alternatives a la crisi: El cooperativisme", a càrrec de Carles Ahumada, enginyer i enòleg, director de la cooperativa l'Olivera (vins, olis i olives), de Vallbona de les Monges.
Ahumada oferirà a partir de les 19.30 hores, a Can Pere Tur de Cala Molí, la seva perspectiva sobre la indústria del vi utilitzant el cooperativisme com a fórmula de producció.
De què parlarà a la tertúlia?
Explicaré la història de la cooperativa, que fa 36 anys que existeix, i quines són les seves característiques, el lloc on està, per què està en aquest lloc. Alguns dels socis són gent amb discapacitat psíquica, o amb risc d'exclusió social.
El cooperativisime està creixent?
Estem notant un augment de diferents formes de creixement d'economia social que van sorgint en els darrers anys i que comencen a tenir un pes important en el producte interior brut, que són cooperatives, associacions, etcètera.Quina és la clau de l'èxit de l'Olivera?A part de gent jove, la formació i la tecnologia, hi ha tres aspectes importants: de qui és l'empresa (el capital, que queda molt vinculat al territori), la distribució del poder i el no afany de lucre individual, que la fa més resistent a la crisis, així com la organització (participació, implicació, motivació).
La zona on està influeix en l'èxit de la fórmula de la cooperativa?
Durant els anys 50 o 60 la gent marxava en massa. La nostra presència ha donat capacitat per incorporar gent jove, agilitat a l'hora de prendre decisions. La nostra experiència diu que sempre hem estat en crisis, i hem lluitat per la supervivència. Però en aquesta última etapa el que hem fet és reinvertir en personal i instal·lacions.
El model cooperatiu permet superar la crisis?
El resultat en aquests dos últims anys ha estat positiu. En els darrers sis mesos estem un 30 o 35 per cent per sobre. Part d'aquest èxit es deu al tipus de consumidor, del que acabem dient que és un coproductor. El consumidor està apostant per un projecte, és un tipus de consumidor militant, que escull un producte ecològic entre molts d'altres. També notem que amb l'època de crisis, de cop i volta la gent s'ha espavilat i ve a mirar. Perquè senten a parlar dels vins que tenim i gasten diners. En el nostre cas, la producció del vi, que és un sector que en temps de crisi no creix perquè no és un producte imprescindible, està creixent.
Què vol dir això que no es reparteixen els beneficis?
Nosaltres a l'assemblea que fem a l'abril decidim el sou que ens fixem per tot l'any entre la seixantena de socis que formem part de la cooperativa. Però no repartim en funció dels beneficis, sinó en funció de la previsió de vendes. Alguns anys hem mantingut el sou, altres fem inversions, o millores i reestructurem els llocs de feina per no anar tant asfixiats. Quan sobra un "duro", es reinverteix o es contracta més personal.
Com s'estableix l'escala de sous?
La diferència dels sous cooperatius va de 1 a 1,4. Perquè la responsabilitat és la mateixa tant per al director, com per al que neteja. Això és insòlit, tant dins l'empresa privada, com dins les cooperatives.
Seria fàcil muntar una cooperativa de vins i olis a Menorca?
Sempre que s'assessorin correctament, sí. Pel que s'ha vist a l'evolució del mercat és fàcil engegar amb un petit número de socis, fins i tot només amb dues persones. El problema és que molts gestors no tenen ni idea del que és una cooperativa. Van sempre més cap a empreses de capital, per desconeixement del model de gestió.