"Voldria fer-te respirar la pintura, deixar-te acompanyar pel gest d'un traç precís o espontani, seduir-te per un gruix de pasta en un punt important, voldria que deixessis la pinzellada liquada i sinuosa, dissoldre en una transparència, vibrar per un vermell que crida o un blau que calla". L'exposició que Zulema Bagur presenta a la galeria maonesa Kroma, fins el proper dia 31, "Paisatge essencial" fusiona la capacitat d'expressió pictòrica de l'artista, per temps reconeguda, amb els seus pensaments sobre la pintura que trasllada a la paraula per explicar-se, que no justificar-se, per arribar més al fons de la percepció de la seva obra.
"Paisatge essencial" fa volar a l'espectador per camps i marines menorquines a cop de pinzellada que cerca depurar la natura de tot el que és superflu amb una pinzellada que vol ser suggerent i provocadora. Més de 40 obres omplen la planta superior de Kroma, algunes es mostren ja a l'entrada, entre les que s'hi descobreixen dos anys d'intens treball de Zulema que fa avançar la seva pintura sense presses però sense calma "respecte al que havia fet abans ara necessitava calma, fer una pintura més assossegada, més tranquil·la.
La mar està en calma als ports plens de vida, vora els fars sobre els penya-segats o a les platges en les que s'hi respira una gran intensitat. Zulema torna la mirada també cap a l'interior, apunta també perspectives altes per jugar amb la composició que s'entretén en les tanques, les cases i les barreres. La seva pintura es despulla sobre la tela que deixa entreveure i aprofita la textura. Però destaca sobretot l'espontaneïtat i el traç lliure i lleuger que cerca en la tècnica japonesa el gest amb el que expressar molt amb el mínim possible.