Feia pocs dies que havia romput la closca de l'ou, quan va ser rescatat. Va ser la passada primavera i la cria d'àguila peixatera compartia el niu amb altres dos germans que li feien la vida impossible. Un acte de caïnisme a la naturalesa: els més grans es disputen el menjar del niu i el petit és víctima de la llei del més fort. Per als naturalistes, era el poll idoni per aplicar el programa experimental d'incubació artificial. Després de ser rescatat, a principis de maig, un fort temporal de vent va fer malbé el niu i els seus dos germans moriren. El pollet s'havia salvat del caïnisme i de la devastadora acció de la tempesta.
Rafel Triay, la persona que més ha estudiat la peixatera a Menorca, i els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, han aconseguit que la cria s'hagi convertit en el primer pollet menorquí d'àguila peixatera que ha estat incubat de forma artificial amb èxit. Amb pocs dies de vida, va ser traslladat a les instal·lacions del COFIB a Mallorca on va ser alimentat pel servei veterinari. A finals de maig tornà a Menorca on va ser incubat a un niu artificial ubicat al Parc Natural de s'Albufera des Grau. Entre el maig i juliol va ser alimentat amb peixos, sense veure la presència humana, baix la protecció d'una reproducció en cartró de la seva mare. La tècnica de criança es diu 'hacking' i ha funcionat gràcies a la implicació del personal del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, el personal del Parc Natural de s'Albufera des Grau, el COFIB i l'IME. El pollet LX, per la identificació de l'anella, va ser alliberat a finals de juliol. Quan va tenir capacitat per volar, se li van obrir les comportes de l'habitacle, dipositant menjar. Durant un temps, el jove va anar i venir fins que va prendre el camí de la llibertat. Rafel Triay explica que ara té 5 mesos, és un exemplar immadur. No serà reproductor fins els 3 anys. "Els joves, just són independents, no perden el temps a Menorca. Segurament ha travessat el Mediterrani i ara es troba al nord d'Àfrica". Serà d'aquí un any quan es podrà tornar a veure a l'Illa. Es podrà identificar a partir de les anelles que du a les cames, una fluorescent i amb nombres grans, de fàcil identificació amb prismàtics per facilitar la lectura a distància.
"Tenen filopàtria, una forta tendència a tornar al lloc on van néixer", comenta. En tornar, trobarà algun dels nius artificials que s'han començat a instal·lar a les zones boscoses d'interior de l'Illa, per garantir la cria de l'àguila peixatera en condicions de tranquil·litat, lluny de les molèsties i la presència humana dels penya-segats de la costa.
Precisament, l'experiència del 'hacking' i la col·locació de nius artificials són algunes de les mesures que recomana el Pla de Conservació de l'Àguila Peixatera ("Pandion haliaetus") implantat a les Illes pel Govern balear d'ençà el 2007. Triay explica que fa uns anys, l'àguila peixatera no estava inclosa en cap categoria legal d'espècie amenaçada. A partir d'una reunió científica celebrada a Cadis el 2004, Rafel Triay, com a membre de l'IME, junt amb altres estudiosos de la peixatera, van mantenir una reunió amb tècnics del Ministeri de Medi Ambient per tal que la situació de vulnerabilitat de l'espècie fos reconeguda. Van aconseguir que el 2006 el Govern central reconegués l'àguila peixatera com a espècie vulnerable en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Per tant, per llei corresponia al Govern balear redactar i aplicar un pla de conservació, que és el vigent, i que té l'objectiu de conservar i augmentar la població existent. En el cas de Balears, la peixatera només és present a Menorca i Mallorca. A les Pitiüses es va extingir.
Segons Triay, la principal amenaça de la peixatera, una de les espècies més emblemàtiques i amenaçades de la fauna balear, és el perill d'electrocució amb esteses elèctriques. Si entre els anys 1999 i 2000 a Menorca vam arribar a tenir fins a 7 parelles, en pocs anys la població va caure fins a 3 parelles a conseqüència, segons apunta, de la progressiva electrificació del camp. En aquest sentit, la Conselleria de Medi Ambient i Gesa-Endesa tenen un conveni de col·laboració, anomenat Avilínia, per corregir les esteses més perilloses i evitar així les baixes per aquesta causa. "A poc a poc es va aïllant i modificant el cablejat, sobretot, el que travessa la zona nord de l'Illa", afirma, defensant la idoneïtat de la iniciativa.
Rafel Triay opina que la posada en marxa del Pla de Conservació és la millor iniciativa per a la conservació de l'àguila peixatera, que estudia des dels anys 80. Actualment és el menorquí que més coneix l'espècie i el responsable de l'IME de les accions concertades del Pla de Conservació.