Des de fa uns dies ja estan en marxa les festes de Sant Bartomeu, i ahir s'incorporaven els cavalls per donar pas als dies més grans. Després de dinar, aparcar a Ferreries resultava una qüestió difícil. El resplec de la qualcada s'iniciava pels volts de les cinc, després que el batlle del municipi en donés permís; dues hores més tard, començaria el jaleo.
Gent no en faltava a cap dels carrers; banderetes, botigues tancades però bars oberts feien que entrepans i pomada fossin els productes estrella del capvespre. L'última onada de calor d'aquest mes d'agost determinava els tirants i les bermudes com a uniforme majoritari tot i que, per als peus, el desenvolupament de la festa assenyalava la sabata tancada. Més avançada la tarda corria l'aire lleuger, i moltes cadires ja eren al carrer a punt per prendre la mica de fresca. Els garatges de les cases semblaven públics, i les portes principals eren obertes de bat a bat; no hi havia cap barrera per a la gresca.
Abans que les sis de la tarda fossin tocades, el ball ja era present a un dels bars més pròxims al Pla de l'Església; aquest feia de la música un ressò entre les seves quatre parets. El silenci del poble arribava en sonar el flabiol, un respecte que es convertia en aplaudiments i crits una vegada els cavalls encetaven els primers bots que realitzarien al llarg de la vesprada.
Sa Plaça s'omplia de gom a gom, la banda de l'Ateneu Musical de Ferreries agafava posicions, i flautes, clarinets, saxos, trompetes, flautins, tubes i percussió engegaven amb puntualitat el so de "El gato montés", que donava peu a la sarsuela "El postillón de la Rioja". Tal i com segueix el costum de les festes, cadascún dels 76 caixers i cavallers de Ferreries va fer tres voltes al Pla de l'Església celebrant el jaleo, amb la seguretat que "si el cavall no cau, jo tampoc no cauré".
Unes solemnes completes finalitzaven les activitats d'aquest dilluns, dissabte de festa patronal. Una jornada que creuava la mitja nit de lluna plena amb l'actuació d'Arrels de Menorca.