La qualcada d'ases de Ferreries, formada por deu caixeres i la fabiolera, començà de bon matí la seva concentració i replec. Calia tenir la panxa plena abans de pujar dalt de l'ase, i així de primer un bon berenar i unes sonades de la fabiolera Francina Mir Arguimbau. El poble era quasi desert en aquelles hores del matí, però poc a poc els carrers s'ompliren de gent i cap allà les onze, la qualcada d'ases feia la seva entrada pel Carrer Nou, precedida per la banda de música. Es dirigiren cap el Pla de l'Església ple de gent, per xalar d'aquesta paròdia de la qualcada de cavalls. En primer lloc, la caixera batlessa Teresa Sansaloni Martí i sa capellana Laura Pons Sales, obriren la festa amb el pas doble pertinent, i aquí ja comença el xou, caigudes, corregudes i al·lots que fan botar els ases.
Tres voltes de jaleo, primer la sobreposada Marta Pons Coll, caigudes i més caigudes, i en cada una d'elles, la banda tocava música de funeral, entre les rialles de la gent. Intents de córrer abraçades, i tornar a començar, una caixera rere l'altra: Laura Pons Pallicer, Judit Alemany Riera, Ester Gómez Coll, M. Àngels Allès Janer, Cristina Barber Mercadal, Eva Truyol, i Glòria Hidalgo Cànovas. Arriba l'hora de donar les canyes amb la cullera de llenya i la bulla és generalitzada, sempre i quan es respectin els ases. Més tard, tingué lloc una gran festa d'espuma a la plaça de l'oar, tots esperant la gran revetlla de la nit, cloenda de la festa, prèvia al castell de focs, amb els esglais de tothom. És quan podem dir, festes passades, coques menjades, butxaca buida.