Autofitxa
Vaig néixer a Ciutadella el dissabte de Sant Joan de 1946. M'he jubilat als 64 anys com a cap dels electricistes de l'Ajuntament de Ciutadella. Estic casat amb Juana Allès Florit i tenim dos fills, dues filles i set néts. He estat jugador i entrenador de bàsquet, un dels impulsors del CB Boscos, i un dels primers voluntaris del Parc de Bombers de Ciutadella. M'agrada anar en velo, llegir qualque llibre i estar amb els néts, la meva alegria.
Com va aconseguir ser el primer electricista de l'Ajuntament?
Era el 1967 i feia feina per a Antoni Sintes. Llavors el meu entrenador de bàsquet era Antoni Anglada, l'Antuan, que era regidor. Em comentà si m'animaria a ser l'electricista de l'Ajuntament perquè costava molts doblers contractar empreses externes. Ho vaig provar. Els matins feia la "mili" i els capvespres feia d'electricista. El 1968 es van convocar oposicions i vaig ser l'únic en presentar-me.
Ha ocupat el càrrec durant 42 anys i mig, li ha agradat la seva feina?
M'ha agradat perquè l'he feta al gust meu i a la manera que m'havien mostrat. A mi m'ensenyà en Tomeu Pruneta. Són anys de servei al poble i ho he intentat fer el millor possible.
Com estava llavors l'enllumenat?
Les bombetes eren de 25 vats i al llarg dels anys les hem anades canviant, adaptant l'enllumenat públic als avanços tecnològics per obtenir més llum amb menor consum. Fa 40 anys no hi havia diferencials, ni tèrmics. Tot açò ha canviat molt! Ara els quadres de l'enllumenat són automàtics i els pots programar amb el mòbil.
Com deixa el servei municipal?
Avui dia, pràcticament tenim tots els carrers il·luminats. Les ganes meves eren, a més, millorar la il·luminació dels 'passos zebra' per evitar accidents, però tot depèn dels doblers...
Quan entrà era l'únic. Quants electricistes deixa ara que s'ha retirat?
Quan el juny em vaig jubilar hi havia quatre electricistes i dos manobres de suport. Hi havia sis homes baix la meva responsabilitat. Queden prou encaminats. La feina ensenya: quan t'has fotut prou carabassots n'arribes a aprendre. N'hi haurà que estaran contents amb la meva jubilació, tenc caràcter i hi ha hagut algun esbruf (riu).
La feina l'ha fet molt popular a Ciutadella. Ha conegut molta gent?
I tant! Vaig entrar quan José M. de Olivar era batle i n'he vist passar dotze. De regidors, n'hi ha hagut molt bons. En Llorenç Bosch va ser l'únic que m'hagi dit: "vaja quina feina més ben feta". O en Melià, regidors amb els que podies xerrar.
Quines feines recorda?
El muntatge cada any de l'arbre de Nadal o de la il·luminació nadalenca, que vaig començar a fer amb en Tòfol Torres. També vaig instal·lar el primer semàfor i vaig fer el muntatge de les fonts de dalt es Born. El que més greu em sap és que es deixessin perdre perquè no em van escoltar com es podien mantenir.
I ara que està retirat, pot passejar pel poble sense veure les avaries?
Impossible! Ho duc dins. L'altre dia vaig veure una porta d'una farola oberta i la vaig compondre. Vaig avisar perquè l'adobessin perquè cap fillet posàs la mà.
I a partir d'ara, què farà?
Fer qualque viatge amb la dona, sortir en velo i, sobretot, disfrutar dels néts. Durant aquests anys la que ha tingut que tenir més paciència ha estat la meva dona: em podien cridar a qualsevol moment per a una emergència. En el bateig d'un nét vaig haver de córrer per adobar un semàfor.