Maó ja respira festa per tots els cantons. Joan Carles Villalonga (Maó 1977) regidor de Festes, parla dels reptes, les novetats i les tradicions, que donaran forma un any més a les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
Expliqui'ns per començar, què suposa organitzar unes festes com les de Maó, què implica?
Implica posar en marxa una estructura molt gran, parlam de Policia, brigada, personal de cultura, altres regidories implicades... A més, coordinar totes les persones que fan que la festa sigui possible, col·lectius com el dels geganters, de caixers, de vesins, d'artistes... persones que, al cap i a la fi, són imprescindibles.
Més enllà dels actes protocol·laris, és la gent la que fa la festa i li dóna personalitat, no és així?
Sí. Són unes festes molt plenes d'actes de tota casta, juntament amb els actes protocol·laris hi ha una oferta complementària cultural, veïnal, artística que també és important i que aquí a Maó, té molta presència.
I els protocols quin paper hi juguen?
Som un gran defensor dels protocols i de que es segueixin les pautes marcades per la tradició, i per la transmissió d'aquesta tradició. De fet, els pregoners d'enguany, Pinyeta Pinyol, són una mostra clara de què vol dir la transmissió de la cultura popular.
Per altra banda, per exemple, no podríem pensar unes festes sense que hi hagués la qualcada. Els protocols són molt importants, encara que any a any vagin canviant.
Canviant?
Les festes de Gràcia segurament són en les que es veu més que els canvis es van introduint i adaptant a les noves realitats.
Com per exemple?
Per exemple el comiat de la qualcada, que és un acte preciós que deu fer quinze o vint anys que es fa i cada cop és més multitudinari. Aquest tipus de coses són les que donen vida a la festa.
Què és el que no pot faltar a un programa de les festes de Maó?
Hi ha moltes coses que es repeteixen cada any. Evidentment no hi poden faltar tots els actes relacionats amb la qualcada. Ni tota l'oferta cultural prèvia a les festes, oferta artística, musical, teatral, pictòrica, fotogràfica...No hi pot faltar l'oferta musical concentrada en els dies de festa, com són les revetlles i els concerts del dia de Gràcia.
Tampoc no hi pot faltar l'oferta musical al port i evidentent tampoc, els actes veïnals.
Els veïns tenen molta importància.
Tenim el programa oficial, però també és imprescindible el programa veïnal que repartim juntament amb l'oficial i que omple de contingut esportiu i popular les festes. Què serien les festes de Gràcia sense els sopars de carrer?
Es pot innovar organitzant l'oferta?
Sí que es pot innovar i més partint de la realitat que tenim a Maó. Per exemple l'any passat vam incloure un pregó infantil previ al pregó oficial.
Va agradar molt, no és cert?
Sí, i les ganes són de poder-ho perpetuar perquè és una manera de donar entrada als al·lots que han participat de la vida estiuenca de la ciutat. A través de les escoles d'estiu tenen aquest vincle directe amb la festa i els donam l'oportunitat de fer un pregó en glosa des de l'Ajuntament. És entranyable.
I amb quin criteri trien els encarregats?
L'any passat ho vam fer a través de l'escola municipal d'estiu, enguany a través de l'escola d'estiu de l'Alcázar i suposam que els altres anys ja aniran rodant les altres escoles.
Crida l'atenció del programa la presència de les cultures nouvingudes.
Els col·lectius nouvinguts també tenen ganes de participar i d'aportar el seu gra d'arena i la seva manera de fer a les nostres festes. Aquesta realitat existeix i té cabuda.
Com ho rep la gent menorquina?
Crec que certes reticències hi són, però pensam que s'ha de donar entrada a aquestes noves realitats. El perill és que es creïn festes paral·leles i sense gaire pearmibilitat amb la festa tradicional.
Aquest seria el perill?
Sí, però també el repte. Volem que cada vegada el tipus de festes que s'organitzin siguin més semblants a les d'aquí i que a la vegada, noltros siguem capaços d'incorporar a la nostra festa les seves aportacions. La idea és ser capaços d'aglutinar. Açò són voluntats, però per a la posada en pràctica no basta ni amb un any ni amb dos. S'ha d'anar fent feina. La tendència hi és i la tenim present.
Enguany també hi ha mercat?
Sí, mercat gastronòmic i artesanal a l'Esplanada, dia 8 al capvespre i dia 9 fins que la festa es trasllada al port. Pensam que és una oferta interessant que dóna espai a la gastronomia i a l'artesania i fuig un poc de la bulla que caracteritza la festa.
Com l'any passat, tindrem només un dia de focs?
Sí. El balanç que vam fer l'any passat ens dóna una valoració molt positva. Primer per una qüestió econòmica, cosa que la gent entén perfectament, i a més, reduir un dia no vol dir haver reduït l'espectacularitat.
A banda del factor econòmic quins avantatges més pot tenir?
L'any passat vam veure que l'organització de la festa millorava en el sentit que dia 8 són les festes de dalt el poble i hi havia un moment en què es veien esmitjades per aquesta activitat que es feia al port. Podia passar que un concert a la plaça es veiés interromput... Els qui planificam l'estructura de com ha de ser el programa pensam que així queda molt millor. Una cosa és la festa que es fa dalt, dia 8 amb escenaris de música repartits per diferents llocs de la ciutat, el comiat de la qualcada... i una altra cosa és la festa de dia 9, que es fa al port, i on hi treu molt més.
A la gent del poble li va semblar bé, idò?
No vam rebre gaires crítiques, l'acceptació va ser prou bona.
Vostè que ha participat en l'organització de tot el programa ens digui què és el que no ens podem perdre?
Precisament pel fet d'haver intervingut en l'organització se'm fa molt difícil escollir. Crec que ningú no es pot perdre res. Tot té importància i els actes que ja s'han celebrat ens fan sentir satisfacció per la bona acollida que han tingut.
Dins les festes hi ha oferta per a diferents sector d'edat o s'ha plantejat com una oferta a la població en general?
A la població en general. Encara que les coses que més funcionen són les propostes per a infants i per açò als espais infantils els hem volgut donar importància. Un exemple podria ser la celebració de l'aniversari d'en Miquelet es Salero.
Una festa celebrada a un lloc no gens habitual.
Ens sembla interessant crear i conquerir nous espais i escenaris de festa. El parc Rochina, per exemple, és un lloc preciós que podíem aprofitar.
La decisió enguany de no enramar el Cós a què és deguda?
Enguany hem pres aquesta decisió, sobretot per la imatge que representa veure es Cós ple de cavalls des de dalt fins baix, el dissabte de Gràcia i veure els cavalls com surten des del principi fins al final. Açò, amb l'enramada era impossible. Ni els veïns ho veien des de ca seva, ni la gent a peu de carrer tampoc.
Serà molt diferent la imatge...
La contrapartida és poder adquirir fins a quatre canyes verdes per a cada façana. Veure es Cós ple de canyes verdes pot ser molt polit.
Els veïns com s'ho han pres?
La iniciativa ha tingut bona acceptació i quan es vegi es Cós en tot l'esplendor del dia de festa, m'imagin que encara s'entendrà més.
Es retransnmetrà el jaleo del matí per televisió enguany?
Sí. Ens sembla molt interessant que es retransmeti el jaleo perquè hi ha molta gent que no pot sortir de casa i és una manera de dur-los la festa a casa.
En relació amb els cavalls i els cavallers què tenim d'especial enguany?
Tenim una qualcada de 160 cavalls i enguany hem volgut fer un reconeixement especial als vuit cavallers que fa més de vint-i-cinc anys que surten a la qualcada. No hem d'oblidar que ells són el cor de la festa.