Nasqué un Dissabte des Be cent anys enrere, i aquest passat divendres Ciutadella li reté merescut homenatge. Josep Pons Lluch, o en Bep Padet, ha passat a la història del municipi per la seva feina de recerca i estudi que donà llum obres com els "Protocols de les festes de Sant Joan" o el "Refranyer Menorquí". L'encarregat de recordar la figura de Pons Lluch fou Joan F. López Casasnovas, qui sota el títol "Conviccions i entusiasme" oferí una conferència on lloà l'entusiasme que aquest ciutadellenc il·lustre demostrà en cada un dels seus actes.
Una de les seves primeres aventures fou l'edició de l'anomenat "Full menorquí", una aposta per la cultura menorquina, fent bona la frase que Pons Lluch pronuncià alguna vegada de "tot lo nostro m'agrada", segons recollí López Casasnovas. De fet, el filòleg defineix Pons Lluch com una persona "decantada cap a una determinada concepció d'un menorquinisme d'arrel tradicionalista", i afegeix que professava tres amors: cap a la llengua catalana, cap a la història i cap al poble. Una frase de Bep Padet, recollida per un dels seus fills, podria resumir perfectament la filosofia cultural del centenari ciutadellenc: "Per què noltros per ser nostro li hem donat tant poc valor?".
Pons Lluch treballà, segons López Casasnovas, en una tasca imprescindible per a una societat que es mereix aquest nom, per un poble que vol ser poble. "Un poble necessita tenir un pal de paller, una columna vertebral, unes arrels que garanteixin que el brancam aguantarà els embats del vent". Ja que qui fou arxiver de l'Ajuntament de Ciutadella treballà en la recuperació d'aquest pal de paller i en la recerca de les arrels. No debades presidí la Compañía Dramática Menorca de Educación y Descanso (avui companyia Delfí Serra), o sobretot, reuní en més de quaranta volums els documents sobre les festes de Sant Joan.
López Casasnovas destaca el rigor i fermesa de la investigació de Pons Lluch sobre Sant Joan. "La diferència entre els mitificadors interessats i els investigadors honests es veu en què els primers inventen, manipulen o intepreten, segons conveniències, i els altres cerquen, si és possible, les bases històriques reals. La feina de Pons Lluch, no caldria dir-ho, anava per suposat en el segon partit", assegurà el filòleg.
Si la feina sobre Sant Joan ha fet conegut Pons Lluch, el seu treball recopilant gairebé 3.000 dites i refranys d'arreu de Menorca és igualment destacable. El "Refranyer Popular" podria ser, segons assegurà López Casasnovas, l'obra principal del ciutadellenc.
Però si el filòleg emprà una paraula especialment en la seva ressenya de Josep Pons Lluch, aquesta fou entusiasme. L'home que, recorda López Casasnovas, "estiu i hivern duia la camisa amb el coll sense embotonar, que solia fumar Ideales i que concentrava la seva mirada damunt llibrots de Determinacions, les actes del Consell de la General Universitat i tot de documents antics", tenia unes profundes conviccions polítiques, religioses i cíviques, "que ell projectava també amb l'entusiasme que el caracteritzava sobre la història i la cultura popular". El conferenciant destacà que "Pons Lluch oferí una lliçó d'entusiasme per a les noves fornades de ciutadellenques i ciutadellencs". De fet, López Casasnovas reclamà que "tenim dret a l'entusiasme. Hem de tenir la capacitat de tensar l'arc i apuntar enfora. Així farem camí, encara que aquest estigui ple de pedres i abatzers".