Amb 17 anys va entrar per primera vegada a una classe de dansa i, sense adonar-se'n es convertí en ballarí. José Alberto Marquès Torrent (Ciutadella, 1965) es va formar a l'estudi de dansa de Luis Fuente, a Madrid, i l'any 1989 va decidir marxar a Alemanya per cercar feina. La seva primera parada va ser Bremen i posteriorment va viure a Meiningen i Altenburg. Des de 1995 el menorquí resideix a Berlín, on treballa com a professor de dansa.
Què cercava quan va assistir per primer cop a una classe de dansa?
Jo era un fillet gras que no feia cap tipus d'esport. Quan tenia 17 any vaig decidir apuntar-me al gimnàs Ca Nostra de Ciutadella , on vaig començar a fer gimnàstica de manteniment. Em van cridar l'atenció les classes de taekwondo que oferien al centre i uns mesos més tard vaig decidir provar. En poc temps vaig passar de no fer res a practicar esport a diari. Per casualitat vaig anar a parar a una classe de dansa i, quan vaig veure com les ballarines podien pujar la cama fins molt amunt, vaig pensar que aquella elasticitat era la que necessitava per millorar el meu taekwondo. Així vaig acabar fent ballet clàssic.
És curiós...
Sí. Realment no vaig tenir mai passió per la dansa. El destí em va dur cap a aquest món. Jo anava a classe per aconseguir aixecar la cama, no per ballar. Però, sense ser gaire conscient, vaig aprendre tots els moviments de la dansa clàssica.
Qui va ser el seu mestre?
En aquella època, els ballarins professionals Máximo i Ray Barra donaven classes de dansa al gimnàs Ciutadella. Ells van ser els meus primers professors i la veritat és que vaig tenir molta sort perquè eren dos ballarins molt famosos a nivell internacional que van ser els directors de la Compañía Nacional de Danza de España abans de Nacho Duato.
Què feien a Menorca?
Tenien una casa a Cala Morell i es van instal·lar a l'Illa durant una temporada. Vaig estar dos anys i mig donant classes amb ells i cada any organitzaven els tradicionals festivals de dansa. Un dia em van preguntar si volia participar i va ser així com vaig començar a aprendre coreografies i a entrar dins el món de la dansa. En un primer moment no m'adonava, però el que estava fent era pujar a un escenari i fer de ballarí. Durant aquella època també vaig participar en un espectacle de la companyia Nura, amb Jeroni Marquès. Vam fer un musical i vam anar de gira a Palma. Poc a poc vaig agafar consciència del que estava fent tot i continuava practicant taekwondo.
Finalment, va decidir marxar a Madrid per continuar la seva formació...
Sí. L'any 1986 vaig marxar a Madrid i vaig tenir la gran sort d'entrar a l'estudi de dansa de Luis Fuente que, en aquella època, era una de les dues escoles més reconegudes d'Espanya. En aquesta escola vaig acabar la meva formació tècnica com a ballarí. És cert que vaig començar una mica tard però per a un home sempre resulta més fàcil trobar feina com a ballarí perquè som menys.
La seva base és la dansa clàssica, no és així?
Sí. Tot i així tinc una formació completa en dansa neoclàssica, moderna, jazz i contemporània. Sempre m'ha interessat més la dansa oriental i exòtica. Fins i tota a l'escola de Luis Fuente vaig fer dansa hindú. La veritat és que una jota o un fandango menorquí mai m'han cridat l'atenció.
Per quin motiu va decidir instal·lar-se a Alemanya?
Després de fer petites "performances" a Madrid, València i Mallorca, vaig marxar cap a Alemanya per cercar feina. Tenia coneguts al país i vaig decidir provar sort. A Espanya és difícil trobar feina fixa a una companyia de dansa. És veritat que es duen a terme molts projectes que tenen una duració de dos o tres mesos, però quan s'acaben... Què fas? Pel contrari, la majoria de teatres d'Alemanya tenen la seva pròpia companyia, algunes petites, de cinc o deu ballarins, i altres en què treballen fins a 60 o 70 professionals. Per això resulta més fàcil trobar una feina per a una temporada completa i tens més estabilitat econòmica.
La seva arribada va coincidir amb la caiguda del Mur de Berlín, com va viure aquells moments?
Jo vaig arribar a Alemanya a l'agost de 1989 i el mur va caure al mes de novembre. En aquella època jo no parlava res d'alemany i només comprenia el que estava passant gràcies a les persones que tenia al voltant.
On vivia?
Em vaig instal·lar a Bremen, al nord del país. Li vaig llogar una habitació a una senyora gran alemanya que, per suposat, no parlava gens espanyol. Necessitava un diccionari per poder-me comunicar amb ella! Pràcticament no vaig tenir contacte amb gent de parla hispana. Durant la meva estada a Bremen vaig anar durant un any a classes d'alemany. Tot i així, escrivia i llegia molt i això em va permetre perfeccionar l'idioma de manera més ràpida.
Li va resultar complicat adaptar-se a la nova vida?
Gens ni mica. Si volia ser ballarí m'interessava trobar feina i em van dir que a Alemanya seria més fàcil. La resta no m'importava. En relació als costums, pots viure com vulguis siguis on siguis. Això per a mi no ha estat mai una barrera. És cert que a Alemanya fa més fred, però t'abrigues i ja està. A l'estiu es pot arribar als 35 graus de temperatura, com enguany, però a l'hivern podem arribar a estar a 25 graus sota zero. Tot i així, els habitatges estan molt preparats, no n'hi ha cap que tengui el terra de rajola sinó que tots tenen moquetes o parquet. A Alemanya tot està pensat per viure dintre de casa.
Va trobar feina fàcilment?
No va ser fàcil. A Bremen vaig començar a entrenar com a convidat amb els ballarins de la companyia del teatre de la ciutat. Amb el temps hem van oferir participar en petis espectacles i allà vaig estar dos anys. Després vaig fer feina durant tres temporades al teatre de Meiningen, una temporada al teatre de Altenburg i dos temporades més al Metropolitan Teatre de Berlín. Aquest darrer va tancar, però vaig decidir quedar a la ciutat i, des de llavors, faig feina per lliure.
Per lliure?
Sí. Em presento a audicions que trobo a través d'internet, de revistes de dansa o a anuncis als estudis de dansa. Les meves orelles són com radars! A més, imparteixo classes de dansa tant per a professionals com per a aficionats a diferents gimnasos, estudis de dansa o centres d'esport. La veritat és que fa anys que no tinc un contracte fix, sinó que guanyo segons de les hores de classes que faig cada mes.
Disfruta impartint classes?
Sí, crec que tenc alguna cosa innata per fer-ho. Quan dónes una classe els alumnes t'examinen de dalt a baix i no és gens fàcil. A més, t'has d'adaptar molt bé a les necessitats del grup. És molt important ser flexible i ser molt obert. També és importat no deixar ningú enrere, intentar que tothom avanci al mateix ritme. Aquesta temporada començaré donar classes de dansa a esportistes d'alt nivell.
Els esportistes d'alt nivell també ballen?
Fins i tot hi ha boxadors que fan classes de ballet i, de la mateixa manera, molts ballarins fan arts marcials.
Ha deixat els escenaris?
Intento fer actuacions esporàdiques o dur a terme les meves pròpies produccions i coreografies. La veritat és que quan deixes durant massa estona el món de l'escenari, costa tornar a pujar. Tinc clar que he caducat com a ballarí d'una companyia de dansa però estic convençut que per ballar no hi ha edat. Des del meu punt de vista, ser un bon ballarí no consisteix només en aconseguir pujar la cama fins a la orella sinó també en mantenir la condició mental. Per exemple, com no sé quant de temps durarà la feina que estic fent ara, estic sempre cercant altres coses.
Fa vint-i-u anys que viu a Berlín, com ha canviat la ciutat en aquest temps?
Jo em vaig instal·lar a Berlín l'any 1995 i, des de llavors, la ciutat ha fet un gran canvi arquitectònic. Després de la caiguda del mur no hi va haver gaire moviments perquè molts terrenys van ser expropiats i va ser necessari un temps per aclarir-ho tot. A partir de 1995, Berlín va començar a créixer massivament. Si estaves una setmana sense passar per un carrer, quan tornaves a passejar per allà trobaves nous edificis. Encara avui es continua construint molt perquè, a diferència d'altres capitals europees, al centre de Berlín hi ha encara molts terrenys sense edificar.
Es troba a gust allà?
Sí. Berlín trenca tots els estereotips que tenim d'Alemanya i dels alemanys. Munich és una ciutat molt catòlica i conservadora i, per contra, a Berlín impera el "sálvese quien pueda". Es respecten uns marges però si no passa cap cotxe tothom creua amb els semàfors en vermell. És una ciutat multicultural on la gent viu i deixa viure. Ningú t'assenyala amb el dit. A més, els lloguers i el nivell de vida són molt baixos en comparació amb la resta d'Alemanya i per això arriba molta gent de Nova York, Madrid, Barcelona o París. A Berlín pots llogar una habitació en un pis compartit per uns 150 o 200 euros. Jo, per exemple, pago 350 per un pis de 50 metres quadrats a una bona zona.
A quin barri viu?
Visc a Wilmersdorf, un barri ubicat a l'oest de la ciutat amb moltes zones verdes. Berlín té una connexió de metro molt bona i això facilita que la ciutat estigui en moviment de dia i de nit. A més, un terç de la ciutat és zona verda i és la reserva d'aigua dolça més gran d'Alemanya. No és una ciutat de ciment i formigó i com no hi ha indústria, no hi ha gaire pol·lució.
Quina valoració fa de la seva experiència al país germànic?
Ha estat positiva al cent per cent. Tenc una carrera artística valuosa que a Menorca hagués estat impossible d'aconseguir. El dia de demà m'agradaria tornar a l'Illa, muntar un estudi de dansa i fer cantera de ballarins menorquins. Tot i així s'han de donar les condicions adequades.
Visita Menorca regularment?
Des de fa anys vénc només una vegada a l'estiu, entre tres i cinc setmanes. El que tenc a Berlín no ho tenc a Menorca i el que tenc a l'Illa no ho tenc a Berlín. Jo sóc molt "santjoaner" i, els primers anys plorava quan no podia venir per les festes. Ara fa sis o set anys que no vénc. Sant Joan seguirà sent com és i Menorca no es mourà del lloc.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com