Autofitxa
Som en Llorenç Hernández, som de Maó i faig feina com a fisioterapeuta. La música és la meva afecció, sobretot la bateria que toc fa més de 15 anys, totalment autodidacte. Som en Sergi Bondia, també som de Maó, però ara visc a Barcelona i faig feina d'enginyer, som "telecos". Som guitarra i cors.
A què sona Deboits?
Sergi: Noltros diem que és pop sorneguer, és a dir pop poca-solta. Feim música per tots els públics, que pugui agradar tant a gent jove com a gent gran igualment. És música divertida, molt planera, que tothom la pugui entendre.
Llorenç: La gràcia de la música està també en les lletres, que són bastant iròniques, amb molt bon humor.
"Sol i sípies" és el primer disc de Deboits. Què amaga aquest títol?
Sergi: Està relacionat una mica amb d'on venim tots, del que som i hem viscut a ca nostra. "Sol i sípies" és una dita marinera que vol dir bon temps, representa una mica l'esperit del grup que feim això amb el poc temps que tenim i hi posem tot el bon rollo possible.
Presentin la resta de membres.
Llorenç: En Pep Camprubí és el cantant, guitarra i trombó; en Xevi Camprubí és guitarra, teclats i cors també; Víctor Borràs és baix elèctric i greus; Oriol Pérez és percussió. En Sergi és guitarra elèctrica i acústica i jo bateria i percussions. En Sergi i jo som menorquins i la resta són d'un poble del prepirineu que es diu Borredà. Assajam a Barcelona i Igualada i en el meu cas em desplaç des de Menorca dues vegades al mes o fins i tot més si tenim concerts.
Per quan la presentació?
Sergi: El mes de novembre el presentam, en forma de concerts, al l'Illa Diagonal, al Fnac, i també en una botiga de discs. A Menorca no tenim data.
Llorenç: Però a l'estiu segur, fins i tot podria ser abans, ja hem tocat aquí en diverses ocasions en els quatre anys que fa que existeix Deboits. El 2008 vam gravar una maqueta i també hem gravat la banda sonora d'una obra de teatre infantil "L'avi Ramon" de la companyia Teatrenu.
Com dirien que es dibuixa actualment el panorama de la música catalana?
Llorenç: Jo crec que hi ha una revifada en la música en català. Hi ha molts grups que intenten treure el nas i fer coses, n'hi ha de bones pel meu gust. Però més que el cas català és la indústria en general que està molt malament, pels grups que pretenen fer coses noves no és fàcil. Però moviment n'hi ha, encara que també importa la resposta del públic que no compra discs com abans. El que està clar és que els músics avui en dia viuen dels concerts en directe.