Durant la seva etapa d'estudiant, Anna Vidal Camps (Ciutadella, 1988) va gaudir de l'oportunitat de treballar com a becària durant sis mesos a un hotel de Manchester. Contenta amb l'experiència, la jove menorquina va decidir tornar a la ciutat britànica una vegada finalitzats els seus estudis de Direcció Hotelera a Palma de Mallorca. Ara fa tres mesos que Vidal és va instal·lar a Manchester de nou i, curiosament, treballa al mateix establiment hoteler on va fer pràctiques a l'any 2008.
Com va sorgir la possibilitat de fer pràctiques a l'estranger?
Jo estudiava a l'Escola d'Hosteleria de les Illes Balears i al tercer any de carrera és obligatori fer pràctiques a un hotel de fora d'Espanya.
Per què es va decantar per Manchester?
Tenia molt clar que volia anar a Anglaterra perquè m'interessava practicar l'anglès i perfeccionar-lo. Tot i així em feia una por immensa anar a Londres: m'imaginava una ciutat molt grossa, amb molta gent i molt estressant. En aquest sentit passar de viure a Menorca o a Mallorca a viure a Londres em semblava un canvi molt radical. D'alguna manera, Londres semblava un gegant al que no sabia si m'adaptaria. Per això em vaig decidir per Manchester, tot i que no sabia res de res sobre la ciutat.
I què li va semblar?
Vaig trobar que Manchester era una ciutat molt jove perquè té dues universitats, la Metropolitan i la de Salford. El centre sempre bull de gent i hi ha mil coses per fer. No és una ciutat turística però no et pot avorrir mai. Manchester és també una ciutat de contrastos: pots trobar l'edifici més antic de la ciutat al costat del més sofisticat.
Es va habituar a la nova vida fàcilment?
La veritat és que em va costar una mica adaptar-me. Fins i tot avui no m'he acostumat al clima. Aquí plou pràcticament cada dia, no fa "ruixades", com diríem els menorquins, sinó que polisca contínuament. És molt molest i fins i tot t'arribes a deprimir. També va ser dur per l'idioma. He anat a classes d'anglès des dels 12 anys però quan arribes aquí sembla que no en saps. No és el mateix que et parli anglès un professor espanyol que un anglès i, a més, a casa seva, on es suposa que tothom controla l'idioma.
On es va allotjar durant aquesta primera estada?
Les dues primeres setmanes em van deixar estar al mateix hotel on feia pràctiques i després em vaig mudar a un barri que es diu Rusholme. És una zona molt juvenil on hi ha la Curry Mile (Milla del Curry), un carrer ple de restaurants asiàtics. L'àrea no estava malament però vaig mal topar de casa em vaig haver de mudar una altra vegada. Va donar la casualitat de que va començar a fer feina a l'hotel un "botones" nou, francès, que me va dir que tenia una habitació lliure a casa seva. No m'ho vaig ni pensar. Vaig anar a veure la casa i dos o tres dies després em vaig instal·lar allà. El pis era una mica vell però m'hi vaig trobar molt bé. Fins i tot els meus companys es van convertir ens els meus millors amics.
Quina tasca portava a terme a l'hotel?
Vaig entrar com a recepcionista en pràctiques a l'Hotel Britannia Manchester, just al centre de la ciutat, gràcies a un conveni que té l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears amb aquesta cadena. La part positiva va ser que, encara que estigués en pràctiques, a Anglaterra t'han de pagar com a una treballadora més perquè, al cap i a la fi, acabés fent la mateixa feina que qualsevol altre dels teus companys. Les meues funcions es basaven en fer entrades i sortides de clients, resoldre problemes que poguessin tenir i ajudar a la cap de torn amb les reserves per als següents dies.
Diu que un no es pot avorrir mai a Manchester, quines activitats es poden portar a terme?
A Manchester hi ha dues aficions per excel·lència que tothom segueix: el futbol i anar de compres. Cada vegada que hi ha un partit del Manchester United la ciutat s'omple de camisetes vermelles! Per una altra banda, a Manchester hi ha 40.000 botigues de tot tipus: cares, barates, alternatives, solidàries, de segona mà, vintage... Tot el que et puguis imaginar i més! Hi ha un edifici que s'anomena Afflecks Palace, on pots trobar les coses més extravagants: roba per a gòtics, velos de fa cinquanta anys, joies fetes a mà... És s'edifici més alternatiu de Manchester.
I si no t'agraden ni el futbol ni les compres?
Si no t'agraden cap de les dues coses, està ple de galeries d'art i museus. A la zona de Salford Quays hi ha el Museu de la Guerra, que és el que més m'ha impressionat. Durant la visita et mostren com han anat canviant les diferents guerres des de la Primera Guerra Mundial fins el que podria ser una futura guerra nuclear passant per la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Em va impressionar molt una avioneta que tenen penjada al sostre. No vaig ser capaç de posar-m'hi davall! A més, cada hora fan una simulació del que seria el so d'un bombardeig real.
Què et va aportar aquesta primera experiència a Anglaterra?
Sobretot vaig aprendre a cercar-me la vida sola. Ja havia viscut fora de casa dos anys quan estudiava a Palma però encara era depenent econòmicament dels meus pares. Quan vaig començar a fer feina a Manchestar van deixar de passar-me doblers i a partir d'aquell moment vaig haver de triar quines eren les meves prioritats i aprendre a invertir els diners per poder arribar a final de mes. Durant aquesta estada també vaig aprendre a conviure amb persones de cultures totalment diferents a la nostra. A Manchester hi ha un percentatge altíssim d'immigrants. Només a la recepció del hotel treballàvem persones de sis nacionalitats diferents. I érem només deu! Crec que això és el que més m'ha ajudat a obrir la meva ment i a adonar-me'n de que allò nostre no sempre és el millor.
Va tornar a Palma per acabar els estudis però es va quedar amb ganes de tornar a l'estranger, no és així?
Sí. Després de sis mesos a Manchester, vaig tornar a Mallorca a acabar el darrer curs al setembre de 2009. Durant el passat hivern em van entrar les ganes de tornar a partir a l'estranger perquè l'estada a Angaterra va ser la més enriquidora de la meva vida. En un primer moment vaig demanar una becar per anar a fer pràctiques a Berlin però les coses es van tòrcer una mica quan em van donar la beca però no tenia plaça de pràctiques. Així que vaig contactar amb la que havia estat la meva cap a l'hotel Britannia Manchester per oferir-me de nou. No em va posar cap pega i em va dir que podia començar a fer feina allà quan volgués. Quan ho tenia tot arreglat per marxar a Anglaterra em van donar la plaça de pràctiques a Berlin però vaig refusar-la. No em vaig veure en cor de partir cap a Alemanya i començar totalment de zero. Així que, després de passar les festes de Sant Joan a Ciutadella vaig partir cap a Manchester, on vaig arribar el passat 1 de juliol.
Duu a terme la mateixa feina a l'hotel?
No. Des de que he tornat estic fent feina com a cap de torn. Així, sóc la responsable de la recepció de l'hotel durant el meu torn i he d'estar pendent de si les meves companyes tenen cap problema per ajudar-les, d'enviar-les al descans, d'aclarir les reserves per als dies següents, etcètera. M'ha costat un poc adaptar-me a aquest nou lloc de feina ja que és la primera vegada que som responsable d'algú a la feina. Els primers dies tenia un mica de por a fer les coses malament però poc a poc em vaig adaptant. Fins i tot li estic agafant el gust a això de ser cap!
Ja domina l'idioma?
Ho intent! Tot i així encara hi ha vegades que me quedo amb cara de tonta, ja sigui perquè em parlen amb un accent molt tancat, com l'escocès o l'irlandès, o perquè empren expressions que no he sentit mai abans. La veritat és que m'agradaria veure la meva cara quan em passa això. Dec ser de "xiste"!
A quina zona de la ciutat viu?
Visc a Hulme, un barri residencial que es troba només a deu minuts en autobús del centre, on viu molta gent jove. És una zona que està molt a prop d'una de les universitat i per això molts estudiants lloguen pisos aquí. Durant el passat estiu el barri ha estat molt tranquil perquè tots els estudiants eren a casa però ara que han començat les classes ja es nota l'ambient. Cada divendres i dissabte tenc una mitja de 2 o 3 veïns organitzant una festa!
Li resultat fàcil fer amistats?
Crec que fer amistat amb persones de Manchester és bastant difícil perquè són molt tancats. Mai et negaran un bon dia però et miraran estranyats si els dius d'anar a fer una cervesa. De moment he fet més amistat amb gent que també és de fora i que viu a la mateixa situació que jo.
Troba a faltar Menorca?
Sí, sobretot la família i les estones amb els meus nebots. També enyor el bont temps. A vegades és molt depriment viure aquí, especialment quan fa tres o quatre dies que no veus el sol i no atura de ploure. Tot i així, em queden moltes coses per fer a Manchester i, de moment, no sé quan tornaré a l'Illa. No tenc pressa!
----------------------------------
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com