Després de tretze anys exercint com a infermera, Anna Maria Pons Marqués (Ciutadella, 1973) va decidir fer un canvi a la seva vida. Va vendre la casa i el cotxe, va deixar la feina al departament de toco-ginecologia a l'Hospital Mateu Orfila i va desfer-se de totes les seves pertinences per poder marxar a Sud-Amèrica a descobrir món. Va arribar a Santiago de Xile ara fa un any i, durant sis mesos, va viatjar per Equador, Bolívia, Paraguai, Argentina i Perú. Ara fa mig any que es va establir a la capital xilena, on porta a terme un curs de ioga.
Per quin motiu va decidir deixar-ho tot i marxar a Sud-Amèrica?
Després de treballar durant tretze anys com a infermera vaig decidir vendre tot el que tenia i fer realitat un projecte que em donava voltes al cap des de feia un any: ajuntar el ioga i el viatjar. La meva instructora de ioga a Menorca és de Xile i m'encantava la seva manera de ser. Per això vaig decidir posar-me la motxilla a l'esquena i anar a viatjar per Sud-Amèrica.
S'ho va pensar durant un any?
Si, ho volia deixar tot aclarit. Vendre la casa i arreglar les coses no és qüestió de quatre dies i, com que no fugia de res, m'ho vaig prendre amb calma. La veritat és que em vaig començar a plantejar la idea de marxar quan vaig deixar de viure a Ciutadella i vaig llogar una casa a Maó. Sembla una cosa insignificant però per a mi va ser la primera passa del viatge.
Va vendre la casa i el cotxe i va deixar la feina, una decisió arriscada...
Més lliure que un passerell que estic! Sempre hi ets a temps de tornar a enganxar-te amb una hipoteca i una feina, si en cerques, n'hi ha... Vaig vendre la casa i el cotxe i vaig portar totes les coses que tenia a Bellver, un lloc que hi ha a Alaior on na Glòria porta a terme un projecte molt bonic i interessant. Allà vaig deixar roba, llibres, aliments, utensilis de cuina, tot el que tenia. La veritat és que en cap moment vaig tenir por de prendre aquestes decisions perquè tenia molt clar el que volia.
Quina va ser la seva primera parada a Sud-Amèrica?
Vaig arribar a Santiago de Xile el 20 d'octubre del 2009. Per tant, acabo de celebrar el meu primer aniversari lluny de la roqueta! En un primer moment vaig tantejar el terreny a la capital de Xile, on vaig estar durant dues setmanes per anar agafant el ritme del nou continent. Vaig arribar a la primavera santiaguina que és preciosa, amb la serralada sempre present miris cap on miris.
Com va continuar l'aventura?
Des de Santiago de Xile vaig partir cap a la costa, a Valparaíso, on em van atracar a punta de pistola i em vaig quedar sense documentació. Per això vaig haver d'esperar quinze dies per sortir de Xile. Després vaig partir cap al nord a continuar coneixent món. Sempre viatjant en bus... hores i hores... Xile és un país molt llarg i estret. És com el pal de la bandera de Sud-Amèrica!
Viatjava sola?
Si, però en cap moment m'he sentit sola. Hi ha molta gent que viatja, de totes les edats i nacionalitats. Normalment m'allotjava en albergs i allà tens l'oportunitat de compartir vivències i aventures amb altres viatgers. A temporades viatjava amb algú però no més d'una setmana seguida. La veritat és que m'agrada viatjar sola i posar tota la atenció en els paisatges, la gent, les olors i colors. A més, anant sola és quan s'atraca més gent a conèixer-te!
Quant temps va estar descobrint Sud-Amèrica?
Sis mesos. Vaig passar per Bolívia, Perú, Argentina, Equador i Paraguai.
Què va suposar aquesta experiència a nivell personal?
Aquest viatge m'ha canviat la manera de veure les coses. M'ha ensenyat a viure la vida al moment, estant totalment present en el que fas, veus o vius. Durant aquests mesos cada dia era una aventura, canviava de ciutat cada tres dies i la majoria de vegades dormia al bus mentre viatjava de nit. Tot i així, s'ha de dir que jo ja estava acostumada a fer guàrdies i a xubecar a cadires de l'hospital!
Després de recórrer diversos països va arribar de nou a Santiago de Xile...
Si. Des del mes d'abril estic a la capital de Xile fent un curs per ser instructora de ioga. Jo ja practicava ioga a Menorca, primer as Mercadal i després a Maó, on vaig començar amb el Kundalini ioga, el mateix que faig ara. Els meus instructors a Menorca eren una parella, Jot Prakash Kaur i Jot Prakash Singh. La dona era xilena i va ser ella qui em va inspirar a l'hora d'inscriure'm en el curs de ioga. L'energia dels Andes es increïble i a Xile la gent està molt posada en temes espirituals. La veritat és que també podia dur a terme el curs a Barcelona però no tenia ni la meitat de gràcia!
La seva intenció és dedicar-se exclusivament al ioga?
Sí. De fet estic col·laborant amb una fundació anomenada" Mujer de Luz" que ha signat un conveni amb el govern per donar el servei de sanar a dones que han sofert violència de gènere a través de programes de Kundalini ioga.
A quina zona de la capital viu?
Visc a la comuna de Providencia que me queda a prop de l'acadèmia i és una zona molt comercial i cèntrica.
Porta només sis mesos instal·lada a Santiago?
Em va costar una mica adaptar-me al clima. Santiago està rodejada de muntanyes i el clima és fred i sec... Jo que sempre havia viscut envoltada d'aigua pels quatre costats! També em va costar adaptar-me a l'idioma perquè a la capital empren molts modismes. Els primers dies no entenia res i ells tampoc m'entenien a mi. A més, tothom pensava que era francesa pel meu accent menorquí.
Sembla que es troba a gust a Xile...
Sí. El que més m'agrada d'aquest país és la motivació de la gent i com es recolzen els uns als altres en moments difícils com el terratrèmol del passat mes de febrer o els miners atrapats. També m'agrada molt la varietat de paisatges que pots trobar, des del desert d'Atacama, el més sec del món, fins els llacs, volcans, rius i la vegetació del sud, els pingüins, les balenes i la gran riquesa cultural dels pobles indígenes.
Com és un dia qualsevol a la seva vida?
La veritat és que no hi ha cap dia igual però normalment m'aixeco ben prest, abans que surti el sol i faig els meus exercicis. Després faig les activitats que tengui programades per aquell dia: curs de música, horticultura, cuina... En el cas que no tengui res programat em poso a estudiar. A la tarda vaig a l'acadèmia i, quan torno a casa a la nit sopo amb els meus companys de pis i ens expliquem com ha anat el dia.
Llavors, no s'ha trobat amb dificultats a l'hora de fer amistat?
No, gens. Visc a un pis que comparteixo amb gent de moltes nacionalitats i la veritat és que he fet bons amics.
Ha trobat el que cercava a Sud-amèrica?
Si. He hagut d'anar enfora però aquí he trobat un altre ritme de vida i un contacte més intens amb la natura. A Chinaloé, una illa del sud de Xile vaig fer unes excursions increïbles i he aprés moltes coses que d'altre manera, atrapada en la monotonia de la feina i l'engranatge de la societat, no m'ho deixaven veure.
No es planteja tornar a Menorca pel moment?
No. De moment continuaré a Xile un any més i després, ja veurem. El món es molt gran i sé que Menorca seguirà navegant per la Mediterrània. Ara per ara vull conèixer altres aigües oceàniques!
Què és el que més troba a faltar de l'Illa?
No t'ho creuràs però trobo a faltar el vent de Menorca perquè a Santiago casi no corre aire. També enyor el colors de la Mediterrània i el mar. De moment no trobo a faltar a la família i els amic perquè gràcies a les noves tecnologies puc parlar amb ells sempre que vull. He de dir que estic molt agraïda tant a la meva família, als meus amics, als meus instructors de ioga i als meus companys de l'Hospital Mateu Orfila perquè em van donar suport quan vaig decidir canviar la xeringa pel turbant! Fins i tots els meus companys de feina em van regalar la motxilla amb la que he estat viatjant!
-------------------------------------
Suggeriments per la secció"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com