Autofitxa
Sóc n'Esperança Rotger Hernández, nascuda a Ciutadella el 20 d'abril de 1982. De molt petita em vaig sentir atreta pel món de la música, fet que m'ha duit a fer els estudis superiors de Piano i de Música de Cambra. També he fet Promoció i Gestió Cultural a l'Escola Superior de Música de Catalunya (SMUC) i un postgrau de perfeccionament de piano, de música clàssica, a París.
Què és per a vostè la música?
La música no és feina, és una manera de viure, és una cultura, uns amics, reunir gent que comparteix aquesta passió. La música és un estil de vida.
Encara que es cobri?
Els doblers són el darrer, ho faria sense cobrar.
D'on li ve aquesta passió per la música?
Vaig començar de molt petita. A casa ja hi havia tradició musical. El meu conco tocava a Santa Clara, amb les monges, era organista. I toc piano des dels dos o tres anys, perquè a casa teníem piano. Després vaig començar a fer classes i més classes, vaig anar a Barcelona, a estudiar al Conservatori.
Per què marxa a Barcelona?
Vaig sortir de l'Illa quan feia segon de Batxillerat, perquè aquí no podia avançar de nivell. Vaig aparèixer a Barcelona, on la música em va enganxar. La música, l'ambient. I el fet de tocar en públic, que és el que més m'agrada. Perquè jo anava per veterinària, res a veure.
Per què enganxa el públic?
Crea addicció. És el resultat de la feina feta. Veure com la gent rep l'esforç fet durant hores, dies, setmanes.
Com és la vida d'un professional de la música a Menorca?
Molt diferent que a la Península. Si et dediques a fer concerts has d'agafar molts avions, vius aquí però no hi vius. Si et dediques a l'ensenyament és més estable, però tens menys impulsos de fora i has de mirar de combinar les dues coses. És el que intentarem els professors de sa Fàbrica de Músics, el projecte que hem posat en marxa fa poc, i per al que comptam amb músics en actiu que vindran a ensenyar a l'escola el que fan fora de Menorca.
Es pot viure de la música a Menorca?
Es pot sobreviure. També depèn del nivell de vida que vulguis dur. És fàcil si et conformes amb el que tens.
Quines són les seves aspiracions musicals?
En principi, aprendre, perquè em queda molt per aprendre, tot el dia, de tothom. A nivell individual també m'agradaria poder tocar a molts llocs i que tiri endavant el projecte que acabam d'engegar juntament amb en Cris Juanico.
Com encares aquest nou repte?
Amb ganes, molta força i molta il·lusió. Farem les hores que facin falta perquè vagi bé.