El llambre de les faroles enceses del port de Ciutadella il·lumina la superfície del mar en una nit quieta, mentre a l'interior del bar Tritón les rialles ressonen. Els integrants del Grup Llambre comparteixen bon humor entorn la taula, la mateixa diversió que experimenten quan canten i que volen transmetre al públic.
A un racó de l'emblemàtic bar de Baixamar hi ha reunits veterans de la música com Josep Pons Ferrer "Bep Ferro" (Ben Xalam, Calitja i CPEP) i Joan León (Capella Davídica i Grup Folklòric Arrels de Sant Joan), i l'acordionista Carme Martínez (Sa Rosa des Vents). El més novell musicalment xerrant és Esteve Bagur (s'Estudiantina i Coral s'Estel), però en canvi és el que aporta a la formació la potència com a tenor solista. Els quatre són els integrants del Grup Llambre, un quartet que s'estrena en el panorama musical illenc amb molta il·lusió i ganes de renovar el repertori de cançó marinera i popular amb un estil propi.
Fa un any que van començar a assajar i la primera actuació va tenir lloc el dia de Tots Sants al Centre Social de Sa Nostra, on van rebre l'acollida del públic. Així mateix, avui migdia actuaran al Pla de l'Església en motiu de la Fira de l'Intercanvi a Es Migjorn.
La idea de crear el grup va sorgir de Joan León, que feia anys que li rodava el projecte pel cap. Bep Ferro, guiterra i veu, es va animar a participar; com també Carme Martínez, acordió i veu, després de la dissolució de Sa Rosa des Vents. Llavors va ser engrescar a Esteve Bagur, un tenor autodidacta de les anades a fora i de s'Estudiantina qui ha agafat el gust per actuar acompanyat d'instruments i que com a solista dóna força i novetat al grup.
Els quatre van iniciar camí amb el repte d'escollir un nom. Es van decantar per una paraula ben nostra, poc coneguda avui i en perill de desaparició. "Vam veure una fotografia feta per en Bep Ferro amb una lluna llambrejant damunt la mar que mos va inspirar", explica Joan León. "Llambre" és una lluentor viva i ràpida, com la que fan els peixos quan surten a la superfície o la llum de la lluna reflectida a la mar. Hi ha prou dites relacionades: "Un llambre mai enlluerna", "Net com un llambre" o "Aquest al·lot és un llambre".
El significat del nom té a veure amb la llum que volen aportar per renovar la cançó marinera i popular, açò sí, "sense enlluernar". El grup ha fet una revisió dels repertoris de música marinera i popular i ha fet una tria renovadora de peces. De moment, les cançons són totes en pla, però no descarten que més endavant hi pugui haver peces en castellà. Hi ha títols com "La Coloma" o "Sa Finestreta", una cançó menorquina recuperada.
Una de les novetats que aporta el grup és que a l'inici de cada cançó, expliquen la història darrera cada lletra. La fundació del Grup Llambre respon al sentiment que desperta la música en els integrants.
La seva filosofia queda clara en aquella estrofa que diu "No cant perquè faci bo, ni perquè faci dolent, cant per dar gust a la gent i per divertir-me jo".
"Estam en la fase que la gent ens conegui, anam poc a poc, sense pretendre cap escaló, però açò no és un fre a la nostra il·lusió. Sempre tenim el corc d'intentar millorar i de passar-nos-ho bé amb la música i fer-ho passar bé a qui ens escolta".