Autofitxa
Sóc Soledad Navarro, nascuda a Badalona l'any 1956 i casada amb un austríac, Ronald Fritz. Tenim dos fills, Ramon i Sara, i quatre néts. Vaig arribar a Menorca l'any 84, després de tenir un hotelet de 17 habitacions a Viena. Però vam decidir venir a Menorca, per posar un bar amb una amiga. El 89 vaig fer oposicions d'informadora i el 91 em van contractar com a tècnica.
Quina és la feina d'un tècnic de turisme?
Es fan moltes coses, unes més concretes que d'altres. En el meu cas, la part més important és coordinar la informació turística. Abans, jo havia estat informadora turística i passar a ser tècnica és com passar de renta plats a cuiner. També m'encarrego de tot el que són els serveis de temporada relacionats amb el sector, com el balisament de les platges, el de socorrisme o altres. Llavors també ens encarreguem de tot el que té relació amb el turisme, propostes i iniciatives, amb un contacte més estret amb els polítics.
Què la diferencia d'un informador?
El contacte amb el públic, amb la gent. I és el que m'agrada, poder ajudar una persona si pots. La feina de tècnica és més com fer de secretària. Per sort, però, a principi i final de temporada també faig d'informadora.
Però s'hi troba a gust?
Sí, la veritat és que aquesta feina i el poble de Ciutadella i de Menorca m'han donat molt. Com a catalana, i després d'haver viatjat molt, se'm va fer molt difícil venir a viure a l'Illa. Els primers anys van ser molts difícils.
Vostè ha vist l'evolució en matèria turística...
Sí, els primers anys de tècnica vaig anar a moltes fires, entre altres coses perquè els polítics veiessin com es venia Ciutadella a l'exterior dins del context de Menorca. En aquell temps, només anava a fires Foment del Turisme i de Ciutadella no n'hi havia gaire representació. Estic contenta d'haver obert un camí i que l'Ajuntament hagi estat el primer en tenir una adreça d'internet i presentar-la a una fira. Tot això m'ha donat molt, m'ha permès viatjar, que no és per plaer però enriqueix. Però també em va enriquir haver estat de les primeres en formar governantes, quan encara es veia com una feina poc acceptada i hi havia poques menorquines.
Es pot desestacionalitzar la temporada turística?
De moment, amb aquest transport és una utopia. Podem fer passes petites, aprofitant caps de setmana llargs, pensant amb la gent de aprop, catalans, mallorquins o de Madrid que també poden venir. Però poc més. Poguessin venir en autobús tindríem feina tot l'any.
I el Camí de Cavalls?
Tenint Anglaterra o Alemanya a dues hores i mitja podria venir qualsevol. Però no poden, necessiten escales i això fa perdre gent pel camí. Mallorca també té grans paisatges i la gent cerca facilitats per arribar-hi. El Camí de Cavalls ha de ser com el Camino de Santiago, però hi ha molt per fer i haurem de tenir paciència, com l'hem tingut 20 anys per recuperar el traçat. És un bon projecte per allargar la temporada perquè, de fet, a l'estiu no es poden caminar quatre hores, fa calor. S'han d'habilitar refugis, per cobrir-se de la pluja o dormir, ordenar-ho, posar punts GPS i es pot fer sense construir més. I s'ha de controlar la gent que entra al camí. S'hi arribarà però costarà.