Autofitxa
Sóc en Pere Fullana Marquès, nascut a Ciutadella l'any 1949. Sóc casat i tenc dos fills, i sóc un apassionat dels objectes antics. Ara, des de fa dos anys, tenc una botiga d'antiguitats, encara que ja fa deu anys que vaig per fires i mercadets, però més com a complement. Ara ja m'hi dedic seriosament. També m'agrada llegir, sobretot sobre Menorca; el camp o la fotografia.
D'on surt aquesta passió pels objectes antics?
Em ve des de sempre, de tota la vida m'han agradat les coses populars, tradicionals, de Menorca. M'han agradat sempre les coses que empraven els avis, i veia com la gent ho anava deixant de banda. Però per a mi era una passió. Tota la vida he anat arreplegant coses.
Quin tipus d'objecte és el que més l'atreu?
M'agrada molt el llibre de Menorca, aquells que no es troben a les llibreries perquè ja estan esgotats i que la gent, amb el temps, cerca. Però també m'agrada molt tot el que és ceràmica i els mobles. Cada moble té el seu encant i la seva feina a l'hora de restaurar-lo. Mai n'hi ha cap d'igual, mai saps el que trobaràs dins cada moble. No saps com acabarà. I quan l'has acabat, et dóna una gran satisfacció personal, que és molt agradable. I veus una peça que no volia ningú, però que quan se l'enduu qui l'havia encarregada li veus la cara de satisfacció, per com ha quedat i per l'ús que li donarà.
Què pensa quan es troba amb una relíquia, un element important?
Primer de tot pens amb el seu ús, perquè sempre trobes coses rares, estranyes que no saps d'on surten, ni l'ús que li donaven en aquell temps. I valores que tal vegada no tenien mitjans però que també sabien pensar i que tenien recursos. I no hi havia mai cap peça igual.
Creu que s'està recuperant el gust pels objectes antics?
Interessa molt, a la gent li agrada i s'ho mira molt. Però a vegades hi ha el problema de l'espai per poder-ho posar a casa. I també que són peces per recuperar, que no estan fetes en sèrie, i que tenen el seu preu. Però a la gent li agrada molt contemplar-les i veure l'ús que tenien.
Costa molt de restaurar un moble antic?
Sí, perquè mai saps què hi trobaràs davall. Pot ser que una banda estigui perfecta però que l'altra estigui malament, amb la llenya picada. A vegades tens una peça que no saps com sortir-te'n, i rodes fins que et ve la idea de com arreglar-la. Restaurar una peça té el seu encant, però avui en dia ja no hi ha gaire gent que s'hi dediqui. Perquè restaurar una peça és com una aventura, mai saps quant costarà de restaurar ni quantes hores necessitaràs, ni tampoc quant valdrà aquell objecte.
És mal de fer posar-hi preu...
Sí, de fet les hores no les podem cobrar en excés perquè sinó valdria molt. A vegades quan un moble té un preu, és mal de fer explicar les hores que han fet falta per recuperar-lo. S'ha de valorar un poc més.
Creu que no es valora prou idò?
La gent que en sap ho valora molt, però a la gent que hi entra de nou li costa d'entendre, no comprenen que un moble nou vagi a meitat de preu que un d'antic. Però són peces antigues, úniques, aquelles que tothom mirarà quan venguin de visita a casa.